trau
1.
m.
Forat, obertura generalment profunda i poc gran.
2.
m.
Xicoteta obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per a cordar-la, es fan passar els botons cosits a l'altra vora.
Vol aprendre a cosir un trau. Portava un clavell en el trau de la solapa.
3.
m. CONSTR./FUST.
Forat quadrangular que es fa en una peça de fusta, en una paret, etc., per a fer-hi passar la metxa d'una barra, el travesser d'una bastida o d'un bastiment, etc.
4.
a.
m. PAT.
Incisió profunda feta en el cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per colp violent, etc.
b.
m. PAT.
Ferida incisivocontusa, especialment la produïda en el cap.
Fer-se un trau en el front.
c.
fer un trau
(a algú)
[
pop.
]
PAT.
Donar-li una ganivetada, una estocada, etcètera.