arrelar (Diccionari)

arrelar
1. a. v. intr. Fer arrels, una planta, fixar-se en el sòl per mitjà de les arrels. En este paratge no arrela cap planta.
b. v. pron. Arrelar-se un arbre.
2. a. v. intr. [ fig. ] Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc., de manera que resulta molt difícil d'eliminar. L'odi va arrelar en el seu cor.
b. v. pron. [ fig. ] Esta idea no se li arrelarà mai.
3. v. pron. Establir-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels.

arrelar (Traducció Valencià-Castellà)

arrelar v. intr. enraizar, arraigar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arrelar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arrelar






Participi
arrelat
arrelada
arrelats
arrelades



Gerundi
arrelant






INDICATIU
Present
(jo) arrele
(tu) arreles
(ell/ella/vosté) arrela
(nosaltres) arrelem
(vosaltres) arreleu
(ells/elles/vostés) arrelen

Perfet
(jo) he arrelat
(tu) has arrelat
(ell/ella/vosté) ha arrelat
(nosaltres) hem arrelat
(vosaltres) heu arrelat
(ells/elles/vostés) han arrelat

Passat simple
(jo) arrelí
(tu) arrelares
(ell/ella/vosté) arrelà
(nosaltres) arrelàrem
(vosaltres) arrelàreu
(ells/elles/vostés) arrelaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arrelar
(tu) vas (o vares) arrelar
(ell/ella/vosté) va arrelar
(nosaltres) vam (o vàrem) arrelar
(vosaltres) vau (o vàreu) arrelar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arrelar

Imperfet
(jo) arrelava
(tu) arrelaves
(ell/ella/vosté) arrelava
(nosaltres) arrelàvem
(vosaltres) arrelàveu
(ells/elles/vostés) arrelaven

Plusquamperfet
(jo) havia arrelat
(tu) havies arrelat
(ell/ella/vosté) havia arrelat
(nosaltres) havíem arrelat
(vosaltres) havíeu arrelat
(ells/elles/vostés) havien arrelat

Passat anterior
(jo) haguí arrelat
(tu) hagueres arrelat
(ell/ella/vosté) hagué arrelat
(nosaltres) haguérem arrelat
(vosaltres) haguéreu arrelat
(ells/elles/vostés) hagueren arrelat

Futur
(jo) arrelaré
(tu) arrelaràs
(ell/ella/vosté) arrelarà
(nosaltres) arrelarem
(vosaltres) arrelareu
(ells/elles/vostés) arrelaran

Futur perfet
(jo) hauré arrelat
(tu) hauràs arrelat
(ell/ella/vosté) haurà arrelat
(nosaltres) haurem arrelat
(vosaltres) haureu arrelat
(ells/elles/vostés) hauran arrelat

Condicional
(jo) arrelaria
(tu) arrelaries
(ell/ella/vosté) arrelaria
(nosaltres) arrelaríem
(vosaltres) arrelaríeu
(ells/elles/vostés) arrelarien

Condicional perfet
(jo) hauria arrelat
(tu) hauries arrelat
(ell/ella/vosté) hauria arrelat
(nosaltres) hauríem arrelat
(vosaltres) hauríeu arrelat
(ells/elles/vostés) haurien arrelat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arrele
(tu) arreles
(ell/ella/vosté) arrele
(nosaltres) arrelem
(vosaltres) arreleu
(ells/elles/vostés) arrelen

Perfet
(jo) haja arrelat
(tu) hages arrelat
(ell/ella/vosté) haja arrelat
(nosaltres) hàgem arrelat
(vosaltres) hàgeu arrelat
(ells/elles/vostés) hagen arrelat

Imperfet
(jo) arrelara
(tu) arrelares
(ell/ella/vosté) arrelara
(nosaltres) arrelàrem
(vosaltres) arrelàreu
(ells/elles/vostés) arrelaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arrelat
(tu) hagueres arrelat
(ell/ella/vosté) haguera arrelat
(nosaltres) haguérem arrelat
(vosaltres) haguéreu arrelat
(ells/elles/vostés) hagueren arrelat

IMPERATIU
Present

arrela (tu)
arrele (ell/ella/vosté)
arrelem (nosaltres)
arreleu (vosaltres)
arrelen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar