arrelar
1.
a.
v. intr.
Fer arrels, una planta, fixar-se en el sòl per mitjà de les arrels.
En este paratge no arrela cap planta.
b.
v. pron.
Arrelar-se un arbre.
2.
a.
v. intr.
[
fig.
]
Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc., de manera que resulta molt difícil d'eliminar.
L'odi va arrelar en el seu cor.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Esta idea no se li arrelarà mai.
3.
v. pron.
Establir-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels.