enemic (Diccionari)

enemic -iga
1. a. adj. i m. i f. Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que vol fer-li mal. És una persona que té molts enemics.
b. ser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos.
2. a. adj. i m. i f. Persona o bàndol contrari en la guerra. Van atacar l'enemic durant la nit. Les forces enemigues guanyaren les primeres batalles.
b. adj. [ p. anal. ] El gos és l'enemic del gat.
3. a. adj. i m. i f. [ fig. ] Persona que s'oposa o és contrària a una cosa. Ser enemic de les mentides, del treball, etc.
b. adj. [ fig. i p. anal. ] L'aigua és enemiga del foc.

enemic (Traducció Valencià-Castellà)

enemic -iga adj. i m. i f. 1. enemigo -ga.
2. ser enemic de si mateix labrar su propia desgracia.

enèmic (Traducció Valencià-Castellà)

enèmic -a adj. enémico -ca.

Et pot interessar