{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
oretà (Diccionari)
oretà -ana
1.
adj.
Relatiu o pertanyent als oretans.
2.
m.
i
f. HIST.
Individu d'un antic poble preromà que habitava a les conques altes del Segura i del Guadalquivir.
oretà (Traducció Valencià-Castellà)
oretà -ana
adj.
oretano -na.
Et pot interessar
Vallés
acusativo
behaísmo
coblejar
comino
crúor
detardar
domer
efecto
estereotipaje
experimentalment
fúngic
histològic
iatrogénico
idolatrar
immune
lignum crucis
miscelánea
octòpode
tríbade