crisi
1.
a.
f. MED.
Canvi brusc en el curs d'una malaltia, de sentit favorable o advers.
Crisi respiratòria.
b.
f.
[
p. ext.
]
Situació circumstancialment roïna o difícil d'una persona, una empresa, un assumpte, una política, etc.
2.
f. ECON.
Pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
3.
f. DRET
Tràmit pel qual s'autoritza a variar una relació laboral per causes tecnològiques o econòmiques.
4.
crisi ministerial
POLÍT.
Situació en què es troba un ministeri des del moment en què un o diversos membres han presentat la dimissió dels seus càrrecs, fins aquell en què son nomenades les persones que els han de substituir.