davall
1.
a.
prep.
Indica posició més baixa d'una persona o d'una cosa respecte a una altra (oposat a
damunt).
El riu passa davall del pont. Es posaren davall d'un arbre. S'amagà davall del llit. Duia la carpeta davall el braç. Caminava davall la pluja.
b.
prep.
[
fig.
]
Actuaven davall les ordes del comandant. Vivien davall la seua dominació. El tinc davall la meua protecció.
2.
a.
adv.
En una posició respecte a allò que està més alt.
El llençol de damunt i el de davall. Per davall de la porta es veu llum. Açò ho he comprat en la botiga de davall.
b.
adv.
En un escrit, més avant.
Com davall esmentarem. El tema davall explicat és molt interessant.
3.
al davall
(o
al davall de
)
Al davall de l'edifici hi ha un garatge.
4.
davall davall
Cobertament; sense manifestar-se a l'exterior.