bruc (Diccionari)

bruc
1. m. BOT. Gènere d'arbusts de la família de les ericàcies (Erica sp), integrat per plantes de fulles verdes tot l'any i de flors xicotetes, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells, que comprén el bruc arbori (o boal , o de pipes , o mascle ) (Erica arborea), planta de flors blanques o molt lleugerament liles que s'obrin al final de l'hivern, de gran port, que es fa a les terres mediterrànies damunt de sòls no calcaris, el bruc d'aiguamoll (Erica tetralix), mata que es fa a les molleres i a les landes humides, de distribució atlàntica, el bruc d'escombres (o femella ) (Erica scoparia), similar al bruc d'aiguamoll, però amb les flors més menudes i verdoses, el bruc d'hivern (Erica multiflora), el bruc roig (Erica cinerea) i el bruc valencià (Erica terminalis).
2. m. Fusta d'estes plantes llenyoses.

bruc (Traducció Valencià-Castellà)

bruc m. brezo, abaleo.

Et pot interessar