correu
1.
a.
m. HIST.
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc., d'un lloc a un altre.
b.
m.
Vehicle de transport públic (tren, avió, vaixell o vapor, cotxe o automòbil) que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servici de correus.
Tren correu. Vapor correu. El correu arriba a l'estació.
2.
a.
m.
[usat generalment en plural]
Servici públic que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
b.
a correu seguit
(o
pel primer correu
)
Aplicat a la manera de contestar una carta, el mateix dia en què es rep.
c.
casa de correus
Oficina principal del servici de correus d'una població.
d.
cos de correus
Cos de funcionaris de correus.
e.
per correu
Per mitjà del servici de correus.
3.
m.
Conjunt de cartes, etc., que s'expedix, transporta o rep per correu.
4.
m.
Senyal precursor; pròdrom.
5.
m. ZOOL.
Mongeta.
6.
correu comercial
CORR./PUBL.
Propaganda comercial que es deixa en les bústies.
7.
correu electrònic
INFORM.
Aplicació en un ordinador o en una xàrcia de diversos usuaris per mitjà de la qual es poden enviar i rebre missatges personalitzats.