fum
1.
a.
m. QUÍM.
Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d'un gas.
b.
anar-se'n en fum
Perdre's una cosa sense resultat.
Els nostres estalvis se n'han anat en fum.
c.
enviar a porgar fum
[
pop.
]
Desfer-se d'una persona molesta.
d.
fum de botja
Coses de poca importància.
e.
fum d'estampa
OFICIS
Pólvores carbonoses d'estructura floculosa obtingudes per combustió completa de substàncies amb molts àtoms de carboni.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Qualsevol substància que té l'aparença de fum.
b.
m.
[
p. ext.
i
esp.
]
Vapor visible que exhalen un líquid o un cos humits més calents que l'aire ambient.
c.
eixir fum del cap
(a algú)
Estar atabalat.
3.
a.
m. pl.
[
fig.
]
Excitació produïda en el cervell per les begudes alcohòliques.
Els fums de l'embriaguesa.
b.
m. pl.
[
p. ext.
i
fig.
]
Excitació que torba l'esperit.
Els fums de l'orgull.
c.
m. pl.
[
p. ext.
]
Vanitat, presumpció, altivesa.
Té molts fums, perquè disposa de molts diners.
d.
gastar fums
Presumir.
Gasta molts fums des que la filla és presentadora de televisió.
4.
ni fa ni fum
No tindre cap importància.
5.
tindre fums
(d'una cosa)
Tindre'n indicis.
6.
un fum
Un gran nombre.