carraca (Diccionari)

carraca
1. f. MAR./HIST. Vaixell de gran tonatge, propi del segle XIII, destinat a la càrrega i el transport de tropes.
2. f. MAR. Vaixell sense qualitats marineres, lent o molt vell.
3. f. [ p. ext. ] Vehicle lent i atrotinat. El seu cotxe és una carraca.
4. f. [ p. ext. ] Objecte atrotinat i inútil, andròmina. Esta màquina d'escriure és una carraca.
5. f. [ pop. i fig. ] Persona que es mou amb dificultat, que no sap traure's la faena de les mans, etc.

carraca (Traducció Valencià-Castellà)

carraca f. carcamal, carcamán ( m. ), carraca, carricoche ( m. ), cascajo ( m. ), carraco ( m. ), carracón ( m. ), tartana. Està fet un cataplasma. ® Está hecho un cascajo. Viatjaven en una carraca. ® Viajaban en un carricoche. S'ha casat amb una carraca ® Se ha casado con un carcamal.

carraca (Traducció Castellà-Valencià)

carraca f. carraca.

Et pot interessar