esvair
1.
a.
v. tr. MIL.
Desfer, posar en confusió, l'enemic.
b.
v. tr. MIL.
Envair (un país, una ciutat, etc.), saquejant-los, devastant-los.
2.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
Dissipar, extingir.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
És un perfum molt fort i li costa d'esvair-se.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Esvair un dubte, una sospita.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Esvair-se una amenaça.
4.
v. pron.
Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona.