esvair (Diccionari)

esvair
1. a. v. tr. MIL. Desfer, posar en confusió, l'enemic.
b. v. tr. MIL. Envair (un país, una ciutat, etc.), saquejant-los, devastant-los.
2. a. v. tr. [ p. ext. ] Dissipar, extingir.
b. v. pron. [ p. ext. ] És un perfum molt fort i li costa d'esvair-se.
3. a. v. tr. [ fig. ] Esvair un dubte, una sospita.
b. v. pron. [ fig. ] Esvair-se una amenaça.
4. v. pron. Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona.

esvair (Traducció Valencià-Castellà)

esvair v. tr..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esvair (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esvair






Participi
esvaït
esvaïda
esvaïts
esvaïdes



Gerundi
esvaint






INDICATIU
Present
(jo) esvaïsc
(tu) esvaeixes (o esvaïxes)
(ell/ella/vosté) esvaeix (o esvaïx)
(nosaltres) esvaïm
(vosaltres) esvaïu
(ells/elles/vostés) esvaeixen (o esvaïxen)

Perfet
(jo) he esvaït
(tu) has esvaït
(ell/ella/vosté) ha esvaït
(nosaltres) hem esvaït
(vosaltres) heu esvaït
(ells/elles/vostés) han esvaït

Passat simple
(jo) esvaí
(tu) esvaïres
(ell/ella/vosté) esvaí
(nosaltres) esvaírem
(vosaltres) esvaíreu
(ells/elles/vostés) esvaïren

Passat perifràstic
(jo) vaig esvair
(tu) vas (o vares) esvair
(ell/ella/vosté) va esvair
(nosaltres) vam (o vàrem) esvair
(vosaltres) vau (o vàreu) esvair
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esvair

Imperfet
(jo) esvaïa
(tu) esvaïes
(ell/ella/vosté) esvaïa
(nosaltres) esvaíem
(vosaltres) esvaíeu
(ells/elles/vostés) esvaïen

Plusquamperfet
(jo) havia esvaït
(tu) havies esvaït
(ell/ella/vosté) havia esvaït
(nosaltres) havíem esvaït
(vosaltres) havíeu esvaït
(ells/elles/vostés) havien esvaït

Passat anterior
(jo) haguí esvaït
(tu) hagueres esvaït
(ell/ella/vosté) hagué esvaït
(nosaltres) haguérem esvaït
(vosaltres) haguéreu esvaït
(ells/elles/vostés) hagueren esvaït

Futur
(jo) esvairé
(tu) esvairàs
(ell/ella/vosté) esvairà
(nosaltres) esvairem
(vosaltres) esvaireu
(ells/elles/vostés) esvairan

Futur perfet
(jo) hauré esvaït
(tu) hauràs esvaït
(ell/ella/vosté) haurà esvaït
(nosaltres) haurem esvaït
(vosaltres) haureu esvaït
(ells/elles/vostés) hauran esvaït

Condicional
(jo) esvairia
(tu) esvairies
(ell/ella/vosté) esvairia
(nosaltres) esvairíem
(vosaltres) esvairíeu
(ells/elles/vostés) esvairien

Condicional perfet
(jo) hauria esvaït
(tu) hauries esvaït
(ell/ella/vosté) hauria esvaït
(nosaltres) hauríem esvaït
(vosaltres) hauríeu esvaït
(ells/elles/vostés) haurien esvaït

SUBJUNTIU
Present
(jo) esvaïsca
(tu) esvaïsques
(ell/ella/vosté) esvaïsca
(nosaltres) esvaïm
(vosaltres) esvaïu
(ells/elles/vostés) esvaïsquen

Perfet
(jo) haja esvaït
(tu) hages esvaït
(ell/ella/vosté) haja esvaït
(nosaltres) hàgem esvaït
(vosaltres) hàgeu esvaït
(ells/elles/vostés) hagen esvaït

Imperfet
(jo) esvaïra
(tu) esvaïres
(ell/ella/vosté) esvaïra
(nosaltres) esvaírem
(vosaltres) esvaíreu
(ells/elles/vostés) esvaïren

Plusquamperfet
(jo) haguera esvaït
(tu) hagueres esvaït
(ell/ella/vosté) haguera esvaït
(nosaltres) haguérem esvaït
(vosaltres) haguéreu esvaït
(ells/elles/vostés) hagueren esvaït

IMPERATIU
Present

esvaeix (o esvaïx) (tu)
esvaïsca (ell/ella/vosté)
esvaïm (nosaltres)
esvaïu (vosaltres)
esvaïsquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar