enharmonia (Diccionari)

enharmonia
1. f. MÚS. Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.
2. f. MÚS. En la música grega antiga, gènere melòdic en el qual intervenia el quart de to.

enharmonia (Traducció Valencià-Castellà)

enharmonia f. enarmonía.

Et pot interessar