cànon (Diccionari)

cànon
1. a. m. Regla o llei general, principi que governa el tractament o l'aplicació d'alguna cosa, criteri.
b. m. ART Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l'arquitectura com en l'escultura.
c. m. LÒG. Norma o regla a la qual obeïx el procés lògic.
2. a. m. DRET Cada un dels articles de què consta el Codi del Dret Canònic de l'església catòlica llatina i les parts publicades del Codi de Dret Canònic de les esglésies orientals catòliques.
b. m. pl. DRET Dret canònic.
3. a. m. Catàleg o llista.
b. m. REL. Catàleg o llista dels sants canonitzats per l'església catòlica.
c. m. LIT. Catàleg o llista de llibres o d'autors literaris proposats com a model.
d. m. REL. Catàleg o llista de llibres que formen el patrimoni revelat.
4. m. DRET Pagament periòdic en metàl·lic o en espècie com a retribució de la fruïció d'un bé llogat o arrendat.
5. m. GRÀF. Tipus més gran d'impremta.
6. m. LITÚRGIA Part central de la missa, el text de la qual és una pregària eucarística.
7. m. MÚS./LITÚRGIA Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d'estrofes.
8. m. MÚS. Composició a dos veus o més on cada una repetix, després d'un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.

cànon (Traducció Valencià-Castellà)

cànon m. 1. canon.
2. cànon de la missa

canon (Traducció Castellà-Valencià)

canon m. 1. cànon.
2. como mandan los cánones com toca, com cal, com Déu mana.

cañón (Traducció Castellà-Valencià)

cañón m. 1. [ arma // tubo largo // parte hueca de las plumas ] canó. Una escopeta de dos cañones. ® Una escopeta de dos canons.
2. [ paso entre montañas ] congost, gorja ( f. ), engorjat, canyó. Este cañón es el resultado de la erosión de las aguas. ® Este congost és el resultat de l'erosió de les aigües.

Et pot interessar