afine (Traducció Castellà-Valencià)

afine adj. ==> afín

Tercera persona singular Present Imperatiu del verb afinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
afinar






Participi
afinat
afinada
afinats
afinades



Gerundi
afinant






INDICATIU
Present
(jo) afine
(tu) afines
(ell/ella/vosté) afina
(nosaltres) afinem
(vosaltres) afineu
(ells/elles/vostés) afinen

Perfet
(jo) he afinat
(tu) has afinat
(ell/ella/vosté) ha afinat
(nosaltres) hem afinat
(vosaltres) heu afinat
(ells/elles/vostés) han afinat

Passat simple
(jo) afiní
(tu) afinares
(ell/ella/vosté) afinà
(nosaltres) afinàrem
(vosaltres) afinàreu
(ells/elles/vostés) afinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig afinar
(tu) vas (o vares) afinar
(ell/ella/vosté) va afinar
(nosaltres) vam (o vàrem) afinar
(vosaltres) vau (o vàreu) afinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) afinar

Imperfet
(jo) afinava
(tu) afinaves
(ell/ella/vosté) afinava
(nosaltres) afinàvem
(vosaltres) afinàveu
(ells/elles/vostés) afinaven

Plusquamperfet
(jo) havia afinat
(tu) havies afinat
(ell/ella/vosté) havia afinat
(nosaltres) havíem afinat
(vosaltres) havíeu afinat
(ells/elles/vostés) havien afinat

Passat anterior
(jo) haguí afinat
(tu) hagueres afinat
(ell/ella/vosté) hagué afinat
(nosaltres) haguérem afinat
(vosaltres) haguéreu afinat
(ells/elles/vostés) hagueren afinat

Futur
(jo) afinaré
(tu) afinaràs
(ell/ella/vosté) afinarà
(nosaltres) afinarem
(vosaltres) afinareu
(ells/elles/vostés) afinaran

Futur perfet
(jo) hauré afinat
(tu) hauràs afinat
(ell/ella/vosté) haurà afinat
(nosaltres) haurem afinat
(vosaltres) haureu afinat
(ells/elles/vostés) hauran afinat

Condicional
(jo) afinaria
(tu) afinaries
(ell/ella/vosté) afinaria
(nosaltres) afinaríem
(vosaltres) afinaríeu
(ells/elles/vostés) afinarien

Condicional perfet
(jo) hauria afinat
(tu) hauries afinat
(ell/ella/vosté) hauria afinat
(nosaltres) hauríem afinat
(vosaltres) hauríeu afinat
(ells/elles/vostés) haurien afinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) afine
(tu) afines
(ell/ella/vosté) afine
(nosaltres) afinem
(vosaltres) afineu
(ells/elles/vostés) afinen

Perfet
(jo) haja afinat
(tu) hages afinat
(ell/ella/vosté) haja afinat
(nosaltres) hàgem afinat
(vosaltres) hàgeu afinat
(ells/elles/vostés) hagen afinat

Imperfet
(jo) afinara
(tu) afinares
(ell/ella/vosté) afinara
(nosaltres) afinàrem
(vosaltres) afinàreu
(ells/elles/vostés) afinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera afinat
(tu) hagueres afinat
(ell/ella/vosté) haguera afinat
(nosaltres) haguérem afinat
(vosaltres) haguéreu afinat
(ells/elles/vostés) hagueren afinat

IMPERATIU
Present

afina (tu)
afine (ell/ella/vosté)
afinem (nosaltres)
afineu (vosaltres)
afinen (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Imperativo del verb afinar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
afinar






Participio
afinado
afinada
afinados
afinadas



Gerundio
afinando






INDICATIVO
Presente
(yo) afino
(tu) afinas
(el/ella/Ud.) afina
(nosotros) afinamos
(vosotros) afináis
(ellos/ellas/Uds.) afinan

Pretérito perfecto simple
(yo) afiné
(tu) afinaste
(el/ella/Ud.) afinó
(nosotros) afinamos
(vosotros) afinasteis
(ellos/ellas/Uds.) afinaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he afinado
(tu) has afinado
(el/ella/Ud.) ha afinado
(nosotros) hemos afinado
(vosotros) habéis afinado
(ellos/ellas/Uds.) han afinado

Pretérito imperfecto
(yo) afinaba
(tu) afinabas
(el/ella/Ud.) afinaba
(nosotros) afinábamos
(vosotros) afinabais
(ellos/ellas/Uds.) afinaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había afinado
(tu) habías afinado
(el/ella/Ud.) había afinado
(nosotros) habíamos afinado
(vosotros) habíais afinado
(ellos/ellas/Uds.) habían afinado

Pretérito anterior
(yo) hube afinado
(tu) hubiste afinado
(el/ella/Ud.) hubo afinado
(nosotros) hubimos afinado
(vosotros) hubisteis afinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron afinado

Futuro simple
(yo) afinaré
(tu) afinarás
(el/ella/Ud.) afinará
(nosotros) afinaremos
(vosotros) afinaréis
(ellos/ellas/Uds.) afinarán

Futuro compuesto
(yo) habré afinado
(tu) habrás afinado
(el/ella/Ud.) habrá afinado
(nosotros) habremos afinado
(vosotros) habréis afinado
(ellos/ellas/Uds.) habrán afinado

Condicional simple
(yo) afinaría
(tu) afinarías
(el/ella/Ud.) afinaría
(nosotros) afinaríamos
(vosotros) afinaríais
(ellos/ellas/Uds.) afinarían

Condicional compuesto
(yo) habría afinado
(tu) habrías afinado
(el/ella/Ud.) habría afinado
(nosotros) habríamos afinado
(vosotros) habríais afinado
(ellos/ellas/Uds.) habrían afinado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) afine
(tu) afines
(el/ella/Ud.) afine
(nosotros) afinemos
(vosotros) afinéis
(ellos/ellas/Uds.) afinen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya afinado
(tu) hayas afinado
(el/ella/Ud.) haya afinado
(nosotros) hayamos afinado
(vosotros) hayáis afinado
(ellos/ellas/Uds.) hayan afinado

Pretérito imperfecto I
(yo) afinara
(tu) afinaras
(el/ella/Ud.) afinara
(nosotros) afináramos
(vosotros) afinarais
(ellos/ellas/Uds.) afinaran

Pretérito imperfecto II
(yo) afinase
(tu) afinases
(el/ella/Ud.) afinase
(nosotros) afinásemos
(vosotros) afinaseis
(ellos/ellas/Uds.) afinasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera afinado
(tu) hubieras afinado
(el/ella/Ud.) hubiera afinado
(nosotros) hubiéramos afinado
(vosotros) hubierais afinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran afinado

Futuro simple
(yo) afinare
(tu) afinares
(el/ella/Ud.) afinare
(nosotros) afináremos
(vosotros) afinareis
(ellos/ellas/Uds.) afinaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere afinado
(tu) hubieres afinado
(el/ella/Ud.) hubiere afinado
(nosotros) hubiéremos afinado
(vosotros) hubiereis afinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren afinado

IMPERATIVO
Presente


afine (el/ella/Ud.)
afinemos (nosotros)
afinad (vosotros)
afinen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar