vici
1.
a.
m.
Qualitat roïna d'una persona.
Un home ple de vicis.
b.
m. ÈTICA/REL.
Incapacitat per al bé i disposició habitual per a les accions contràries al bé i a la llei moral.
Els vicis i les virtuts.
c.
m. ÈTICA
Disposició habitual al mal.
Donar-se al vici.
d.
m.
[
p. ext.
]
PSIC.
Apetit d'una cosa que du a fer-ne ús sovint, a no poder-se'n abstindre.
No puc deixar el vici de fumar.
e.
m.
[
p. ext.
i
iròn.
]
Tinc el vici de dir sempre la veritat.
f.
vici capital
REL.
Nom donat a cada un dels pecats capitals quan deixen de ser un acte aïllat i es convertixen en un hàbit.
2.
a.
m.
Defecte, imperfecció, inherent i que sovint altera alguna cosa en la seua essència.
Un vici de conformació. Un vici de pronunciació.
b.
m.
Deformació d'una superfície llavorada.
c.
m. FUST.
Guerxament de les posts procedents de rolls insuficientment secs.
d.
m. PAT.
Defecte, imperfecció, anomalia especialment amb caràcter congènit o definitiu.
e.
vici de
(o
en la
)
forma
DRET
Expressió amb què es designa, en una resolució o en un procediment judicials, la falta de pressupòsits en el contingut
(vici en la forma de jutjar)
o la falta de pressupòsits d'origen o formals
(vici en la forma de procedir)
.