vernís (Diccionari)

vernís
1. a. m. QUÍM. Substància que s'aplica a una superfície i que, en assecar-se naturalment o després de cuita en un forn, li dóna brillantor i la protegix.
b. m. QUÍM./CERÀM. Substància vitrificable transparent amb què es recobrixen les peces de ceràmica, de porcellana o de terrissa i que, després de ser cuita al foc, es vitrifica i adquirix una brillantor característica.
c. m. PINT. Dissolució d'una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d'un objecte, s'asseca i forma una capa que li conferix brillantor, resistència a l'aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
2. m. [ fig. ] Capa superficial. No tenen sinó un vernís d'il·lustració.
3. vernís del Japó BOT. Ailant.

vernís (Traducció Valencià-Castellà)

vernís m. 1. barniz, mogate, tinte, hornaza.
2. vernís del Japó barniz del Japón.

Et pot interessar