trompa
1.
a.
f. MÚS.
Instrument de vent, de metall, que consistix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló.
b.
m.
i
f. MÚS.
Persona que toca la trompa.
c.
f.
[
p. anal.
]
MÚS.
Cada un dels tubs d'orgue amb sonoritat de trompa.
2.
a.
f.
[
p. anal.
]
Nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa.
b.
f.
[
p. anal.
]
METAL·L.
En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins del qual es fa caure un doll d'aigua que impel·lix cap a la farga l'aire que, per la caiguda de l'aigua dins del tub, és absorbit per uns forats que hi ha en la part superior d'este.
3.
a.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Nom donat a diversos òrgans que per la seua forma tubular o per la seua cavitat cònica tenen semblança amb la trompa.
b.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l'elefant, que li servix com a arma i com a òrgan prènsil.
c.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Nas llarg i flexible que posseïxen altres animals, com el tapir.
d.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Aparell xuplador contràctil que tenen molts insectes.
e.
f.
[
pop.
i
p. anal.
]
Es diu del nas d'una persona quan és molt llarg.
f.
trompa de Fal·lopi
(o
uterina
)
ANAT.
Tub membranós que va des de l'angle superior de l'úter fins a l'ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample.
g.
trompa d'Eustaqui
ANAT.
Conducte osteocartilaginós que comunica la caixa del timpà amb la faringe permetent l'accés d'aire a la caixa per a equilibrar la pressió atmosfèrica entre els dos costats del timpà.
4.
adj.
i
m.
i
f.
Dit d'una persona inepta, insubstancial, fava.
5.
a.
f.
[
pop.
]
Embriaguesa.
Agarrar una trompa.
b.
anar
(o
estar
)
trompa
[
pop.
]
Estar borratxo, algú.
6.
a.
f. JOCS
Joguet de fusta en forma de pera, acabada en una punta de ferro, que es fa giravoltar sobre esta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació per mitjà d'un cordell prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un cap i llançant la trompa contra el sòl.
b.
f.
[
fig.
]
Persona d'estatura molt baixa.
c.
fer ballar
(algú)
com una trompa
Fer que (algú) faça tot el que es vol.
7.
a.
f. FÍS.
Qualsevol cos que gira recolzat només en un punt.
b.
f. TECNOL.
Part extrema d'un arbre giratori, suportada per un dau o coixinet.
8.
a.
f. ADOB.
Ferramenta per a foradar utilitzada antigament pels adobacossis i en d'altres oficis.
b.
f. ADOB.
Ferramenta metàl·lica o de fusta, en forma de T, que era utilitzada per a eixamplar la boca de les canonades, per a fer embuts, etc.
c.
f. ADOB.
Ferramenta de fusta que consistix en una peça cònica proveïda o no de cabota en l'extrem ample, utilitzada per a eixamplar la boca de les canonades, especialment les de plom.
9.
a.
f. ZOOL.
Melva.
b.
f. ZOOL.
Terme que s'aplica a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis dels gèneres
Monodonta, Gibbula
i
Turbo,
amb la conquilla en forma de trompa, molt nacrada en l'interior.