armar
1.
a.
v. tr.
Proveir d'armes.
Armar els rebels.
b.
v. pron.
Proveir-se d'armes.
Armar-se d'un fusell.
2.
a.
v. tr.
Posar en armes.
Armar un exèrcit de mil persones.
b.
v. pron.
Prendre les armes.
Es van armar per repel·lir l'atac.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Proveir-se d'allò necessari per a alguna cosa.
Armar-se de valor. Armar-se de paciència.
3.
v. tr.
Proveir (especialment una nau) de tot el que cal.
4.
a.
v. tr.
Unir convenientment les diferents peces que componen (un moble, un aparell, etc.) i posar-lo en disposició de funcionar.
Armar una estanteria.
b.
armar els rems
Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
c.
armar la ballesta
Posar la ballesta a punt de disparar.
d.
armar una peça de xàrcia
Reforçar-ne les vores, entestant els arpions, posant-hi suros, ploms, etc.
5.
v. tr.
[
fig.
]
Organitzar.
Armar una revolta. Armar una festa.
6.
v. tr.
[
fig.
]
Provocar.
Armar gresca, aldarull, escàndol.
7.
armar cavaller
HIST.
Celebrar el cerimonial per mitjà del qual un aspirant era constituït cavaller.