tirar (Diccionari)

tirar
1. a. v. tr. Fer força, un home o un animal, per a moure (una cosa) en la mateixa direcció en què ell es mou. Anava en una carrossa tirada per huit cavalls blancs. Els bous tiren l'aladre.
b. v. tr. abs. S'ha de deixar descansar els animals després de tirar.
2. a. v. tr. Fer força per a portar cap a si (una cosa), encara que no siga en la mateixa direcció en què es mou el que fa la força o encara que este no es moga. Tirar aigua del pou.
b. v. tr. abs. Mamar. Mira, mira com tira el germanet.
c. v. tr. [ fig. ] Atraure. A mi, la mar em tira molt. La filosofia no em tira.
d. v. tr. abs. [ fig. ] La sang tira. La pàtria sempre tira.
3. a. v. intr. Prendre una direcció determinada. Tira tot dret i després a l'esquerra.
b. v. intr. [ fig. ] Tendir. Tira per a ministre. Un blau que tira a gris.
c. v. tr. DIB./GEOM. Traçar (una línia) en un dibuix amb un llapis, un tiralínies, etc.
d. v. tr. [ fig. ] Traçar mentalment plans, teories, projectes, etc.
e. tirar a Assemblar-se. Adrià tira molt a son pare.
f. tirar a Concórrer.
g. tirar pel dret Anar directament a un lloc sense seguir el camí normal ni fer voltes.
h. tirar pel dret Obrar amb resolució, sense miraments.
4. v. intr. Permetre, un conducte, l'aspiració d'un fluid a través d'ell. Esta ximenera no tira bé. Este cigar no tira.
5. v. tr. Tindre d'extensió tant o tant, arribar fins a tal o tal quantitat. El llençol tira dos metres. El pou tirava poc.
6. a. v. intr. Durar amb més o menys dificultats. El cotxe no tirarà fins l'any que ve.
b. anar tirant Subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc. El negoci va tirant.
7. a. v. tr. Transportar una miqueta més enllà o més ençà (una cosa que descansa sobre una altra), empenyent-la o estirant-la sense alçar-la. Ajuda'm a tirar l'armari contra la paret.
b. v. tr. Moure en una certa direcció (una part del cos).
c. v. tr. Estendre (una cosa) sobre una altra. Tira-li una manta, al llit, si té fred.
d. v. tr. Fer vindre (una cosa) de banda a banda d'una altra, tapant-la, interceptant-la. Han tirat les barreres i no podrem passar.
e. v. pron. Quan van vore els aliments s'hi van tirar damunt.
f. tirar-s'ho a l'esquena No preocupar-se gens d'una cosa.
8. a. v. tr. Deixar anar amb un cert impuls (una cosa), donar un colp, una espenta, etc., (a una cosa), de manera que recórrega una certa distància. Li va tirar la pilota amb molta força i no la va poder parar. La mar va tirar el vaixell contra les roques del cap de la Nau.
b. v. tr. Deixar caure (una cosa, un condiment, etc.), dins d'un recipient, sobre una superfície, etc. Tirar una carta a la bústia. Tirar els daus. Tirar flors a la Mare de Déu. Tirar sal en la sopa. Tirar un as.
c. v. tr. Rebutjar (alguna cosa); desfer-se'n. Hauria de tirar esta camisa, que ja està molt vella.
d. v. pron. Llançar-se. Es va tirar de cap a l'aigua.
e. haver-n'hi per a tirar el barret al foc Ser, una cosa, molt molesta.
f. tirar a baix Tirar a terra.
g. tirar a terra Fer caure a terra, abatre, derrocar. Han tirat a terra la casa que hi havia als afores del poble.
h. tirar en cara (a algú una cosa) Fer-li'n reprotxe.
i. tirar les cartes ESOT. Tractar d'endevinar el futur per mitjà de les cartes.
j. tirar-se al llit Gitar-s'hi per poc de temps sense despullar-se.
k. tirar-s'hi de cap Mamprendre una activitat amb energia i sense reflexionar massa.
9. a. v. tr. Disparar (la càrrega) d'una arma de foc, d'un artifici de pólvora. Tirar una canonada. Tirar coets.
b. v. tr. abs. Tirar amb bales de goma. Tirar al blanc.
c. tirant curt Com a mínim.
d. tirant llarg Com a màxim.
e. tirar curt No arribar a l'objectiu amb el projectil.
f. tirar curt No arribar al punt just, tallar curt. No em pensava que vindrien tants, he tirat curt en el compte.
g. tirar llarg Sobrepassar l'objectiu amb el projectil.
h. tirar llarg Passar del just en una previsió, un pressupost, etc. Ja cal que tires llarg en el càlcul de les racions.
10. v. tr. Esgrimir. Tirar l'espasa.
11. v. tr. FOTOGR. Accionar el disparador d'una càmera fotogràfica per a impressionar una fotografia. No deixava de tirar fotos davant de l'actriu.
12. v. tr. GRÀF. Traure (una o més reproduccions) d'una composició tipogràfica, d'un gravat, etc., per mitjà d'una premsa d'impressió. Hem de tirar 20.000 exemplars del catàleg.
13. a. v. tr. Donar (una femella) al mascle. Hem tirat la vaca al bou.
b. v. pron. Posseir sexualment una femella. El bou es va tirar la vaca.
c. v. pron. [ vulg. ] Tindre coit. Enric volia tirar-se Immaculada.
14. a. tira! Imperatiu usat com a interjecció per a incitar a fer alguna cosa, encoratjar, expressar decisió, incredulitat, rebuig, admiració, etc.
b. tira! Imperatiu usat com a interjecció admirativa.
15. a pas tirat (o a passa tirada ) Amb pas ràpid, sense parar-se.
16. tira peixet! Exclamació de congratulació per una bona notícia, per un bon resultat, etc.

tirar (Traducció Valencià-Castellà)

tirar v. tr. 1. tirar, arrojar, bolear, echar, tiramollar, tomar.
2. [derribar] tirar a terra echar a tierra.
3. [por lo menos] tirant curt por lo bajo, como mínimo.
4. a pas tirat (o a passa tirada ) a pasos agigantados.
5. anar tirant ir tirando.
6. haver-n'hi per a tirar el barret al foc clamar (alguna cosa) al cielo, ser para indignarse, clamar al cielo, clamar (alguna cosa) al cielo, ser para indignarse, clamar al cielo.
7. tira peixet! ¡no está mal!, ¡no está mal!, caramba, caramba.
8. tira!
9. tirant llarg tirando largo, a todo tirar.
10. tirar a tirar a.
11. tirar a baix
12. tirar curt tirar corto, quedarse (uno) corto.
13. tirar en cara echar a la cara (o en cara , o en la cara ) (a alguien alguna cosa).
14. tirar les cartes echar las cartas, echar las cartas.
15. tirar llarg tirar largo.
16. tirar pel dret echar por la calle de en medio.
17. tirar-se al llit tumbarse, echarse.
18. tirar-s'hi de cap echarse al agua, meterse de cabeza.
19. tirar-s'ho a l'esquena echárselo todo a la espalda.

tirar (Traducció Castellà-Valencià)

tirar 1. v. tr. i pron. [ arrojar // desacerse de algo // un cohete // una bomba // tumbarse ] tirar, llançar, llençar. Tiró una piedra al mar. ® Llançà una pedra al mar. Tirarse a la piscina de cabeza. ® Llançar-se a la piscina de cap. Tira ese abrigo viejo. ® Llança eixe abric vell. Tiraron cohetes en la fiesta. ® Tiraren coets en la festa. Tiraron bombas sobre la ciudad. ® Tiraren bombes sobre la ciutat. Tirarse a la piscina de cabeza. ® Tirar-se a la piscina de cap. Tirarse en el sofá. ® Tirar-se al sofà.
2. v. tr. [ derrocar ] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una casa. ® Tirar a terra una casa.
3. v. tr. i intr. [ trazar una línea, un plano // en fotografía // artes gráficas // en deporte // funcionar // durar // subsistir ] tirar. Tiró una línea horizontal. ® Tirà una línia horitzontal. Tirar una foto. ® Tirar una foto. Con esta noticia vamos a tirar muchos ejemplares. ® Amb esta notícia tirarem molts exemplars. Tirar a portería. ® Tirar a porteria. Tirar una falta. ® Tirar una falta. La chimenea tira muy bien. ® La ximenera tira molt bé. Tirar con rifle. ® Tirar amb rifle. Este vestido tirará aún todo el verano. ® Este vestit tirarà encara tot l'estiu. Vamos tirando. ® Anem tirant.
4. v. tr. [ derrochar, malgastar ] malgastar, llançar. Tirar el dinero jugando a las cartas. ® Malgastar els diners jugant a cartes.
5. v. tr. [ pegar, dar ] pegar, fer, donar, clavar. Tirar un pellizco. ® Pegar un pessic. El burro te tirará coces. ® El burro et pegarà coces.
6. v. tr. [ metales ] estirar. Tirar metales. ® Estirar metalls.
7. v. intr. [ atraer ] atraure ( v. tr. ), atreure ( v. tr. ). El imán tira del hierro. ® L'imant atrau el ferro.
8. v. intr. [ tomar ] tirar, tombar. Tiré a la izquierda cuando llegué a la esquina. ® Vaig tombar a l'esquerra quan vaig arribar al cantó.
9. v. tr. [ un líquido ] vessar. Tiró la leche en la mesa. ® Vessà la llet en la taula.
10. v. tr. [ disparar ] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva. ® Tirar una salva.
11. v. pron. [ lanzarse en paracaidas ] llançar-se. Tirarse en paracaidas. ® Llançar-se en paracaigudes.
12. v. intr. [ estirar ] tibar. La piel me tira por la sequedad ambiental. ® La pell em tiba per la sequedad ambiental.
13. v. intr. [ atraer, en sentido figurado ] tirar, atraure ( v. tr. ), atreure ( v. tr. ). No le tira nada leer novelas. ® No li tira gens llegir novel·les.
14. v. intr. [ parecerse ] retirar, assemblar-se ( v. pron. ), tindre retirada (o retirança , o semblança ). Tu hijo tira a tu madre. ® El teu fill s'assembla a ta mare.
15. v. intr. [ esgrimir ] tirar ( v. tr. ), esgrimir ( v. tr. ). Tira mal a la espada. ® Tira mal l'espasa.
16. v. intr. [ tender ] tirar, tendir. Éste tira para arquitecto. ® Este tira per a arquitecte.
17. v. pron. [ en fútbol ] estirar-se, fer una estirada. Los futbolistas se tiraron en el cesped. ® Els futbolistes s'estiraren en la gespa.
18. v. pron. [ familiarmente, pasar ] passar ( v. intr. ). Se tiró tres meses de campamento. ® Passà tres mesos de campament.
19. v. pron. [ familiarmente, aguantar ] aguantar ( v. tr. ), suportar ( v. tr. ). Tirarse dos días sin dormir. ® Aguantar dos dies sense dormir.
20. v. pron. [ vulgarmente, realizar el acto sexual con una persona ] tirar-se. Tirarse a alguien. ® Tirar-se a algú.
21. ¡tira que te va! encara com aquell!, toca!
22. ¡tira! (o ¡tira adelante! ) endavant!, toca!
23. a más (o a todo ) tirar a tot estirar, tirant llarg.
24. dejar tirado a alguien deixar a l'estacada.
25. ir tirando anar tirant.
26. tira y afloja estira i arronsa.
27. tirando por alto pel cap alt, a tot estirar.
28. tirando por bajo pel cap baix.
29. tirar a matar tirar amb bala, picar fort.
30. tirar de tirar, estirar.
31. tirar largo (o de largo , o por largo ) [ gastar sin miramientos ] no mirar prim, tirar de veta, anar en gran, no estar-se de res, anar a dojo; [ calcular por encima ] tirar llarg.
32. tirar por tierra tirar per terra.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb tirar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
tirar






Participi
tirat
tirada
tirats
tirades



Gerundi
tirant






INDICATIU
Present
(jo) tire
(tu) tires
(ell/ella/vosté) tira
(nosaltres) tirem
(vosaltres) tireu
(ells/elles/vostés) tiren

Perfet
(jo) he tirat
(tu) has tirat
(ell/ella/vosté) ha tirat
(nosaltres) hem tirat
(vosaltres) heu tirat
(ells/elles/vostés) han tirat

Passat simple
(jo) tirí
(tu) tirares
(ell/ella/vosté) tirà
(nosaltres) tiràrem
(vosaltres) tiràreu
(ells/elles/vostés) tiraren

Passat perifràstic
(jo) vaig tirar
(tu) vas (o vares) tirar
(ell/ella/vosté) va tirar
(nosaltres) vam (o vàrem) tirar
(vosaltres) vau (o vàreu) tirar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) tirar

Imperfet
(jo) tirava
(tu) tiraves
(ell/ella/vosté) tirava
(nosaltres) tiràvem
(vosaltres) tiràveu
(ells/elles/vostés) tiraven

Plusquamperfet
(jo) havia tirat
(tu) havies tirat
(ell/ella/vosté) havia tirat
(nosaltres) havíem tirat
(vosaltres) havíeu tirat
(ells/elles/vostés) havien tirat

Passat anterior
(jo) haguí tirat
(tu) hagueres tirat
(ell/ella/vosté) hagué tirat
(nosaltres) haguérem tirat
(vosaltres) haguéreu tirat
(ells/elles/vostés) hagueren tirat

Futur
(jo) tiraré
(tu) tiraràs
(ell/ella/vosté) tirarà
(nosaltres) tirarem
(vosaltres) tirareu
(ells/elles/vostés) tiraran

Futur perfet
(jo) hauré tirat
(tu) hauràs tirat
(ell/ella/vosté) haurà tirat
(nosaltres) haurem tirat
(vosaltres) haureu tirat
(ells/elles/vostés) hauran tirat

Condicional
(jo) tiraria
(tu) tiraries
(ell/ella/vosté) tiraria
(nosaltres) tiraríem
(vosaltres) tiraríeu
(ells/elles/vostés) tirarien

Condicional perfet
(jo) hauria tirat
(tu) hauries tirat
(ell/ella/vosté) hauria tirat
(nosaltres) hauríem tirat
(vosaltres) hauríeu tirat
(ells/elles/vostés) haurien tirat

SUBJUNTIU
Present
(jo) tire
(tu) tires
(ell/ella/vosté) tire
(nosaltres) tirem
(vosaltres) tireu
(ells/elles/vostés) tiren

Perfet
(jo) haja tirat
(tu) hages tirat
(ell/ella/vosté) haja tirat
(nosaltres) hàgem tirat
(vosaltres) hàgeu tirat
(ells/elles/vostés) hagen tirat

Imperfet
(jo) tirara
(tu) tirares
(ell/ella/vosté) tirara
(nosaltres) tiràrem
(vosaltres) tiràreu
(ells/elles/vostés) tiraren

Plusquamperfet
(jo) haguera tirat
(tu) hagueres tirat
(ell/ella/vosté) haguera tirat
(nosaltres) haguérem tirat
(vosaltres) haguéreu tirat
(ells/elles/vostés) hagueren tirat

IMPERATIU
Present

tira (tu)
tire (ell/ella/vosté)
tirem (nosaltres)
tireu (vosaltres)
tiren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb tirar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
tirar






Participio
tirado
tirada
tirados
tiradas



Gerundio
tirando






INDICATIVO
Presente
(yo) tiro
(tu) tiras
(el/ella/Ud.) tira
(nosotros) tiramos
(vosotros) tiráis
(ellos/ellas/Uds.) tiran

Pretérito perfecto simple
(yo) tiré
(tu) tiraste
(el/ella/Ud.) tiró
(nosotros) tiramos
(vosotros) tirasteis
(ellos/ellas/Uds.) tiraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he tirado
(tu) has tirado
(el/ella/Ud.) ha tirado
(nosotros) hemos tirado
(vosotros) habéis tirado
(ellos/ellas/Uds.) han tirado

Pretérito imperfecto
(yo) tiraba
(tu) tirabas
(el/ella/Ud.) tiraba
(nosotros) tirábamos
(vosotros) tirabais
(ellos/ellas/Uds.) tiraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había tirado
(tu) habías tirado
(el/ella/Ud.) había tirado
(nosotros) habíamos tirado
(vosotros) habíais tirado
(ellos/ellas/Uds.) habían tirado

Pretérito anterior
(yo) hube tirado
(tu) hubiste tirado
(el/ella/Ud.) hubo tirado
(nosotros) hubimos tirado
(vosotros) hubisteis tirado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron tirado

Futuro simple
(yo) tiraré
(tu) tirarás
(el/ella/Ud.) tirará
(nosotros) tiraremos
(vosotros) tiraréis
(ellos/ellas/Uds.) tirarán

Futuro compuesto
(yo) habré tirado
(tu) habrás tirado
(el/ella/Ud.) habrá tirado
(nosotros) habremos tirado
(vosotros) habréis tirado
(ellos/ellas/Uds.) habrán tirado

Condicional simple
(yo) tiraría
(tu) tirarías
(el/ella/Ud.) tiraría
(nosotros) tiraríamos
(vosotros) tiraríais
(ellos/ellas/Uds.) tirarían

Condicional compuesto
(yo) habría tirado
(tu) habrías tirado
(el/ella/Ud.) habría tirado
(nosotros) habríamos tirado
(vosotros) habríais tirado
(ellos/ellas/Uds.) habrían tirado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) tire
(tu) tires
(el/ella/Ud.) tire
(nosotros) tiremos
(vosotros) tiréis
(ellos/ellas/Uds.) tiren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya tirado
(tu) hayas tirado
(el/ella/Ud.) haya tirado
(nosotros) hayamos tirado
(vosotros) hayáis tirado
(ellos/ellas/Uds.) hayan tirado

Pretérito imperfecto I
(yo) tirara
(tu) tiraras
(el/ella/Ud.) tirara
(nosotros) tiráramos
(vosotros) tirarais
(ellos/ellas/Uds.) tiraran

Pretérito imperfecto II
(yo) tirase
(tu) tirases
(el/ella/Ud.) tirase
(nosotros) tirásemos
(vosotros) tiraseis
(ellos/ellas/Uds.) tirasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera tirado
(tu) hubieras tirado
(el/ella/Ud.) hubiera tirado
(nosotros) hubiéramos tirado
(vosotros) hubierais tirado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran tirado

Futuro simple
(yo) tirare
(tu) tirares
(el/ella/Ud.) tirare
(nosotros) tiráremos
(vosotros) tirareis
(ellos/ellas/Uds.) tiraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere tirado
(tu) hubieres tirado
(el/ella/Ud.) hubiere tirado
(nosotros) hubiéremos tirado
(vosotros) hubiereis tirado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren tirado

IMPERATIVO
Presente


tire (el/ella/Ud.)
tiremos (nosotros)
tirad (vosotros)
tiren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar