terreny
1.
a.
m. GEOL.
Extensió de terra en relació a la seua naturalesa, qualitats, accidents, etc.
Un terreny rocós. Un terreny accidentat.
b.
terrenys diluvians
GEOL.
Terrenys del quaternari antic, formats per materials arrossegats per antics grans corrents d'aigua.
2.
a.
m.
Espai de terra.
La batalla es va entregar sobre terreny neutral.
b.
m.
[
fig.
]
Predisposar favorablement algú de qui cal obtindre alguna cosa.
c.
guanyar terreny
Avançar, fer-se avant.
Guanyar terreny a l'enemic. Guanyar terreny en un assumpte.
d.
perdre terreny
Recular, fer-se arrere.
e.
posar-se en bon
(o
en mal
)
terreny
Posar-se en una situació avantatjosa (o desfavorable).
f.
preparar el terreny
Prendre precaucions abans d'obrar.
g.
sobre el terreny
Al mateix lloc o circumstàncies de què es tracta.
h.
sondar el terreny
Assegurar-se de l'estat d'una cosa abans d'obrar o de prendre una determinació.
i.
terreny adobat
Circumstància propícia.
3.
a.
m.
Espai de terra destinat a una cosa.
b.
m. DRET
Espai de terra destinat a un ús particular.
c.
m.
[
fig.
]
Espai o classe de matèria on s'exercix una activitat.
No vull entrar en un terreny que no conec.
d.
mal terreny de joc
Unes condicions desfavorables.
e.
terreny de joc
ESPORT
En el futbol i en altres esports, camp de joc.