temperament
1.
m.
Acció o efecte de temperar.
2.
a.
m. PSIC.
Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la mescla dels quatre humors fonamentals de l'home.
b.
m. PSIC.
En la psicologia contemporània, forma innata característica d'experimentar d'una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.