subjecte -a
1.
adj.
Dit d'una cosa sotmesa a l'acció d'una altra que la priva de separar-se'n, que no la deixa anar.
L'equipatge estava ben subjecte amb les corretges.
2.
a.
adj.
Sotmés al poder o domini d'un altre, obligat a obeir-lo.
Els vassalls estaven subjectes als senyors feudals.
b.
adj.
Sotmés a una necessitat inevitable.
Tots estem subjectes a la necessitat de menjar i beure.
c.
adj. abs.
És un amo que té els criats molt subjectes.
3.
a.
m.
Persona innominada, a què algú vol referir-se d'una manera anònima, imprecisa o fins i tot menyspreadora.
No et fies d'aquell subjecte.
b.
m. FILOS.
Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d'acció (la qual li pot ser i li és atribuïda), en el qual la realitat es fa coneguda i, alhora, diferenciada
[endash]
com a
objecte
[endash]
del propi cognoscent.
4.
m. GRAM.
Element sintàctic essencial de l'oració que designa tot allò de què es pot dir alguna cosa, anomenada
predicat
.
5.
a.
m. LÒG.
En un juí o proposició, allò de què s'afirma o es nega alguna cosa, anomenada
predicat
.
b.
m. LÒG.
Assumpte o matèria, qualsevol cosa de què es parla, de què es pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
6.
m. MED.
Persona innominada sotmesa a un tractament, una observació o una experimentació.