sord (Diccionari)

sord -a
1. a. adj. i m. i f. PAT. Que no hi sent, que patix de sordera.
b. adj. i m. i f. [ fig. ] Que no vol escoltar exhortacions, consells, etc. Sord a les recomanacions. Sord d'una orella.
c. fer el sord No voler atendre.
d. sord com una campana (o com un timbal, o com una tàpia, o com una rella, etc.) Molt sord.
2. a. adj. Que no fa soroll, que té un so apagat, poc distint. Una trompeta sorda.
b. adj. [ fig. ] Una llanterna sorda. Una guerra sorda.
c. adj. LING. Es diu del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals.
d. a la sorda Sense fer soroll, sense dir res. Anar-se'n a la sorda.
3. adj. Que apaga els sons.

sord (Traducció Valencià-Castellà)

sord -a adj. i m. i f. 1. sordo -da.
2. a la sorda a la sorda (o a sordas , o a lo sordo ).
3. fer el sord hacerse el sordo (o el longui , o el longuis ).
4. sord com una campana (o com un timbal , o com una tàpia , o com una rella, etc. ) sordo como (o más sordo que ) una tapia.

Et pot interessar