seu (Diccionari)

seu 1 -a (o seva)
1. a. adj. D'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Anna, el seus amics i la seua gata.
b. el seu (d'algú) Allò que li pertany, les seues coses.
c. els seus (d'algú) Els propis, els familiars, companys, partidaris, etc.
2. a. anar a la seua (o per les seues ) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.
b. dir-hi (algú) la seua Expressar la pròpia opinió.
c. eixir-se (algú) amb la seua Aconseguir algú allò que es proposava.
d. fer la seua Obrar amb independència, encara que siga en perjuí d'un altre.
e. fer (algú) una de les seues Fer una malifeta o acció irregular.

sèu (Diccionari)

sèu
1. m. QUÍM./BIOQ./ALIM. Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d'altre bestiar.
2. m. FISIOL. Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els conferix impermeabilitat.

seu (Traducció Valencià-Castellà)

seu -a adj. i pron. 1. suyo -ya ( adj. ).
2. anar a la seua (o per les seues ) ir a lo suyo.
3. dir-hi (algú) la seua decir la suya.
4. eixir-se (algú) amb la seua salirse con la suya.
5. el seu lo suyo.
6. els seus los suyos.
7. fer (algú) una de les seues hacer (alguien) una de las suyas.
8. fer la seua hacer uno lo que le da la gana.
9. ser (o paréixer ) (una cosa) l'obra de la seu
10. seu plena sede plena.
11. seu social sede social.
12. seu vacant sede vacante.

sèu (Traducció Valencià-Castellà)

sèu m. sebo.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb seure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
seure






Participi
segut
seguda
seguts
segudes



Gerundi
seient






INDICATIU
Present
(jo) sec
(tu) seus
(ell/ella/vosté) seu
(nosaltres) seiem
(vosaltres) seieu
(ells/elles/vostés) seuen

Perfet
(jo) he segut
(tu) has segut
(ell/ella/vosté) ha segut
(nosaltres) hem segut
(vosaltres) heu segut
(ells/elles/vostés) han segut

Passat simple
(jo) seguí
(tu) segueres
(ell/ella/vosté) segué
(nosaltres) seguérem
(vosaltres) seguéreu
(ells/elles/vostés) segueren

Passat perifràstic
(jo) vaig seure
(tu) vas (o vares) seure
(ell/ella/vosté) va seure
(nosaltres) vam (o vàrem) seure
(vosaltres) vau (o vàreu) seure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) seure

Imperfet
(jo) seia
(tu) seies
(ell/ella/vosté) seia
(nosaltres) séiem (o sèiem)
(vosaltres) séieu (o sèieu)
(ells/elles/vostés) seien

Plusquamperfet
(jo) havia segut
(tu) havies segut
(ell/ella/vosté) havia segut
(nosaltres) havíem segut
(vosaltres) havíeu segut
(ells/elles/vostés) havien segut

Passat anterior
(jo) haguí segut
(tu) hagueres segut
(ell/ella/vosté) hagué segut
(nosaltres) haguérem segut
(vosaltres) haguéreu segut
(ells/elles/vostés) hagueren segut

Futur
(jo) seuré
(tu) seuràs
(ell/ella/vosté) seurà
(nosaltres) seurem
(vosaltres) seureu
(ells/elles/vostés) seuran

Futur perfet
(jo) hauré segut
(tu) hauràs segut
(ell/ella/vosté) haurà segut
(nosaltres) haurem segut
(vosaltres) haureu segut
(ells/elles/vostés) hauran segut

Condicional
(jo) seuria
(tu) seuries
(ell/ella/vosté) seuria
(nosaltres) seuríem
(vosaltres) seuríeu
(ells/elles/vostés) seurien

Condicional perfet
(jo) hauria segut
(tu) hauries segut
(ell/ella/vosté) hauria segut
(nosaltres) hauríem segut
(vosaltres) hauríeu segut
(ells/elles/vostés) haurien segut

SUBJUNTIU
Present
(jo) sega
(tu) segues
(ell/ella/vosté) sega
(nosaltres) seguem
(vosaltres) segueu
(ells/elles/vostés) seguen

Perfet
(jo) haja segut
(tu) hages segut
(ell/ella/vosté) haja segut
(nosaltres) hàgem segut
(vosaltres) hàgeu segut
(ells/elles/vostés) hagen segut

Imperfet
(jo) seguera
(tu) segueres
(ell/ella/vosté) seguera
(nosaltres) seguérem
(vosaltres) seguéreu
(ells/elles/vostés) segueren

Plusquamperfet
(jo) haguera segut
(tu) hagueres segut
(ell/ella/vosté) haguera segut
(nosaltres) haguérem segut
(vosaltres) haguéreu segut
(ells/elles/vostés) hagueren segut

IMPERATIU
Present

seu (tu)
sega (ell/ella/vosté)
seguem (nosaltres)
seieu (vosaltres)
seguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar