seny (Diccionari)

seny 1
1. a. m. Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Perdre el seny per una jove.
b. m. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, comportament, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. Estar fora de seny.
c. anar amb seny de bèstia vella Previndre's.
d. perdre el seny Enfollir.
e. perdre el seny Obcecar-se.
2. m. [ ant. ] Sentit 1 1 i 2.

seny (Traducció Valencià-Castellà)

seny m. 1. caletre, cordura ( f. ), tino, lastre, acuerdo, testa. Ha perdut el juí. ® Ha perdido la cordura.
2. anar amb seny de bèstia vella andar (o estar ) (uno) sobre los estribos, curarse (uno) en salud.
3. el seny major campana mayor.
4. perdre el seny perder el juicio (o la razón ).
5. ple a (o fins a ) seny lleno a rebosar.

Et pot interessar