salvatge
1.
a.
adj.
Que viu en un estat de naturalesa, no domesticat.
Animals salvatges.
b.
adj.
Que creix sense la cura de l'home, no cultivat, dit d'una planta.
Una pomera salvatge
c.
adj.
Inhabitat, inculte, dit d'un lloc.
Una terra amagada i salvatge.
2.
adj.
Esquerp, rude, intractable, brutal.
Este llenyater és bastant salvatge.
3.
a.
adj. ETNOL.
Dit d'una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva.
Les tribus salvatges de l'Amazones.
b.
adj. ETNOL.
Es diu de coses i institucions pròpies d'una civilització primitiva.
Costums salvatges. Conservar-se en estat salvatge.
c.
adj.
i
m.
i
f. ETNOL.
Es diu de l'individu d'una civilització primitiva.
Viure com els salvatges.