sostreta (Diccionari)

sostreta
1. f. Acció de sostraure.
2. f. Cosa sostreta.

Segona persona singular Participi Formes Impersonals del verb sostraure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sostraure






Participi
sostret
sostreta
sostrets
sostretes



Gerundi
sostraient






INDICATIU
Present
(jo) sostrac
(tu) sostraus
(ell/ella/vosté) sostrau
(nosaltres) sostraiem
(vosaltres) sostraieu
(ells/elles/vostés) sostrauen

Perfet
(jo) he sostret
(tu) has sostret
(ell/ella/vosté) ha sostret
(nosaltres) hem sostret
(vosaltres) heu sostret
(ells/elles/vostés) han sostret

Passat simple
(jo) sostraguí
(tu) sostragueres
(ell/ella/vosté) sostragué
(nosaltres) sostraguérem
(vosaltres) sostraguéreu
(ells/elles/vostés) sostragueren

Passat perifràstic
(jo) vaig sostraure
(tu) vas (o vares) sostraure
(ell/ella/vosté) va sostraure
(nosaltres) vam (o vàrem) sostraure
(vosaltres) vau (o vàreu) sostraure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sostraure

Imperfet
(jo) sostreia
(tu) sostreies
(ell/ella/vosté) sostreia
(nosaltres) sostréiem (o sostrèiem)
(vosaltres) sostréieu (o sostrèieu)
(ells/elles/vostés) sostreien

Plusquamperfet
(jo) havia sostret
(tu) havies sostret
(ell/ella/vosté) havia sostret
(nosaltres) havíem sostret
(vosaltres) havíeu sostret
(ells/elles/vostés) havien sostret

Passat anterior
(jo) haguí sostret
(tu) hagueres sostret
(ell/ella/vosté) hagué sostret
(nosaltres) haguérem sostret
(vosaltres) haguéreu sostret
(ells/elles/vostés) hagueren sostret

Futur
(jo) sostrauré
(tu) sostrauràs
(ell/ella/vosté) sostraurà
(nosaltres) sostraurem
(vosaltres) sostraureu
(ells/elles/vostés) sostrauran

Futur perfet
(jo) hauré sostret
(tu) hauràs sostret
(ell/ella/vosté) haurà sostret
(nosaltres) haurem sostret
(vosaltres) haureu sostret
(ells/elles/vostés) hauran sostret

Condicional
(jo) sostrauria
(tu) sostrauries
(ell/ella/vosté) sostrauria
(nosaltres) sostrauríem
(vosaltres) sostrauríeu
(ells/elles/vostés) sostraurien

Condicional perfet
(jo) hauria sostret
(tu) hauries sostret
(ell/ella/vosté) hauria sostret
(nosaltres) hauríem sostret
(vosaltres) hauríeu sostret
(ells/elles/vostés) haurien sostret

SUBJUNTIU
Present
(jo) sostraga
(tu) sostragues
(ell/ella/vosté) sostraga
(nosaltres) sostraguem
(vosaltres) sostragueu
(ells/elles/vostés) sostraguen

Perfet
(jo) haja sostret
(tu) hages sostret
(ell/ella/vosté) haja sostret
(nosaltres) hàgem sostret
(vosaltres) hàgeu sostret
(ells/elles/vostés) hagen sostret

Imperfet
(jo) sostraguera
(tu) sostragueres
(ell/ella/vosté) sostraguera
(nosaltres) sostraguérem
(vosaltres) sostraguéreu
(ells/elles/vostés) sostragueren

Plusquamperfet
(jo) haguera sostret
(tu) hagueres sostret
(ell/ella/vosté) haguera sostret
(nosaltres) haguérem sostret
(vosaltres) haguéreu sostret
(ells/elles/vostés) hagueren sostret

IMPERATIU
Present

sostrau (tu)
sostraga (ell/ella/vosté)
sostraguem (nosaltres)
sostraieu (vosaltres)
sostraguen (ells/elles/vostés)

Segona persona singular Participi Formes Impersonals del verb sostreure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sostraure






Participi
sostret
sostreta
sostrets
sostretes



Gerundi
sostraient






INDICATIU
Present
(jo) sostrac
(tu) sostraus
(ell/ella/vosté) sostrau
(nosaltres) sostraiem
(vosaltres) sostraieu
(ells/elles/vostés) sostrauen

Perfet
(jo) he sostret
(tu) has sostret
(ell/ella/vosté) ha sostret
(nosaltres) hem sostret
(vosaltres) heu sostret
(ells/elles/vostés) han sostret

Passat simple
(jo) sostraguí
(tu) sostragueres
(ell/ella/vosté) sostragué
(nosaltres) sostraguérem
(vosaltres) sostraguéreu
(ells/elles/vostés) sostragueren

Passat perifràstic
(jo) vaig sostreure
(tu) vas (o vares) sostreure
(ell/ella/vosté) va sostreure
(nosaltres) vam (o vàrem) sostreure
(vosaltres) vau (o vàreu) sostreure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sostreure

Imperfet
(jo) sostreia
(tu) sostreies
(ell/ella/vosté) sostreia
(nosaltres) sostréiem (o sostrèiem)
(vosaltres) sostréieu (o sostrèieu)
(ells/elles/vostés) sostreien

Plusquamperfet
(jo) havia sostret
(tu) havies sostret
(ell/ella/vosté) havia sostret
(nosaltres) havíem sostret
(vosaltres) havíeu sostret
(ells/elles/vostés) havien sostret

Passat anterior
(jo) haguí sostret
(tu) hagueres sostret
(ell/ella/vosté) hagué sostret
(nosaltres) haguérem sostret
(vosaltres) haguéreu sostret
(ells/elles/vostés) hagueren sostret

Futur
(jo) sostrauré
(tu) sostrauràs
(ell/ella/vosté) sostraurà
(nosaltres) sostraurem
(vosaltres) sostraureu
(ells/elles/vostés) sostrauran

Futur perfet
(jo) hauré sostret
(tu) hauràs sostret
(ell/ella/vosté) haurà sostret
(nosaltres) haurem sostret
(vosaltres) haureu sostret
(ells/elles/vostés) hauran sostret

Condicional
(jo) sostrauria
(tu) sostrauries
(ell/ella/vosté) sostrauria
(nosaltres) sostrauríem
(vosaltres) sostrauríeu
(ells/elles/vostés) sostraurien

Condicional perfet
(jo) hauria sostret
(tu) hauries sostret
(ell/ella/vosté) hauria sostret
(nosaltres) hauríem sostret
(vosaltres) hauríeu sostret
(ells/elles/vostés) haurien sostret

SUBJUNTIU
Present
(jo) sostraga
(tu) sostragues
(ell/ella/vosté) sostraga
(nosaltres) sostraguem
(vosaltres) sostragueu
(ells/elles/vostés) sostraguen

Perfet
(jo) haja sostret
(tu) hages sostret
(ell/ella/vosté) haja sostret
(nosaltres) hàgem sostret
(vosaltres) hàgeu sostret
(ells/elles/vostés) hagen sostret

Imperfet
(jo) sostraguera
(tu) sostragueres
(ell/ella/vosté) sostraguera
(nosaltres) sostraguérem
(vosaltres) sostraguéreu
(ells/elles/vostés) sostragueren

Plusquamperfet
(jo) haguera sostret
(tu) hagueres sostret
(ell/ella/vosté) haguera sostret
(nosaltres) haguérem sostret
(vosaltres) haguéreu sostret
(ells/elles/vostés) hagueren sostret

IMPERATIU
Present

sostrau (tu)
sostraga (ell/ella/vosté)
sostraguem (nosaltres)
sostraieu (vosaltres)
sostraguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar