resistir
1.
a.
v. intr.
Oposar, un cos, una força a l'acció d'una força que tendix a moure'l, a deformar-lo, etc.
El pont no va resistir a l'embat de la riuada.
b.
v. intr.
Oposar-se, no cedir, no obeir, a la voluntat aliena, a una impulsió, etc.
Resistir als enemics. Resistir a una temptació. Resistir a la desesperança.
2.
v. pron.
Oposar resistència.
Es resistix a creure-ho. Ell volia convéncer-la, però ella s'hi resistia.
3.
a.
v. tr.
Aguantar, suportar, sense cedir, sense flaquejar, etc.
El pacient va resistir el dolor mentres li posaven els punts. Ja no puc resistir les seues falsedats.
b.
v. tr. abs.
No em pensava que havia de resistir tant.