repercutir
1.
a.
v. intr.
Fer sentir el seu efecte de retorn.
b.
v. intr.
[
esp.
]
Fer tornar arrere, un so, un raig de llum, etc., l'eco, el reflex, etc.
L'esclat de les ones repercutia en les roques. Els rajos de sol repercutixen en l'espill.
2.
a.
v. intr.
Fer sentir, un colp, un xoc, etc., el seu efecte de retruc en una cosa ulterior.
La frenada sobtada del maquinista va repercutir en tots els vagons.
b.
v. intr.
[
fig.
]
L'abundància de collita repercutirà en el preu de compra.
3.
v. tr. TER.
Causar, pel mitjà adequat, la subsidència (d'un tumor, d'una lesió, etc.).