estirar
1.
a.
v. tr.
Sotmetre (alguna cosa) a l'acció de dos forces que tendixen a allunyar els seus punts d'aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant.
Va estirar la goma tant com va poder. Estiraven el llençol, el plegaven, el tornaven a estirar
['<-->85]
L'has d'estirar més, que és massa fluixa.
b.
v. tr.
Fer força per portar cap a si alguna cosa.
Van arrossegar la caixa estirant-la amb una corda. No l'empenyes: estira'l. Estirava el calaix amb les dos mans. No estires la cua al gat.
c.
v. tr. abs.
Tu estira d'un cap i jo estiraré de l'altre. Estira fort!
d.
v. pron.
Estira't els calcetins. Sempre s'estiren els cabells.
e.
a tot estirar
Tot al més, com a màxim.
f.
d'estira i arronsa
Elàstic.
g.
d'estira i arronsa
Relatiu, que no és absolut.
Les dificultats del procés negociador són una miqueta d'estira i arronsa i es podran superar amb bona voluntat.
h.
estira i arronsa
Fluctuar.
i.
estirar els ossos
Jaure.
j.
estirar les orelles
(a algú)
Reprendre'l fortament.
k.
fer l'estira i arronsa
Regatejar.
2.
a.
v. tr.
Allargar, dilatar, especialment estendre amb força un membre del propi cos.
Estirar els braços, les cames, el coll.
b.
v. pron.
No t'estires tant i alça't d'una vegada!
c.
v. pron.
Fer-se més llarga o més ampla la roba, una goma, etc.
d.
estirar la pota
[
vulg.
]
Morir.
3.
v. pron.
Créixer, fer-se més alt, ràpidament.
El teu fill serà molt alt: com s'ha estirat d'un any ençà!
4.
a.
v. tr.
Ajaure algú.
S'ha ben adormit: estirem-lo al sofà.
b.
v. pron.
[
esp.
]
No t'estires a terra.
c.
v. pron.
[
esp.
]
Ajaure's per descansar, dormir.
Vaig a estirar-me una estona.
d.
v. pron. ESPORT
Fer una estirada.