qüestió
1.
a.
f.
Acció de demanar una cosa que es vol saber o aclarir, pregunta.
Li va plantejar una qüestió molt complicada, però la va saber contestar. Va respondre les qüestions dels periodistes.
b.
f.
Punt per aclarir, per discutir, per tractar.
Passant a una altra qüestió, l'estat de l'economia és estable. Esta és una qüestió sobre la qual haurem de parlar detingudament.
c.
f.
Assumpte, persona o cosa que és tema de qüestió.
Era qüestió de l'endoll.
d.
en qüestió
Expressió per a indicar la persona o cosa de què es tracta.
Esta és la dona en qüestió.
e.
la questió és que
El cas és que.
f.
posar en qüestió
Posar en dubte una afirmació, controvertir un punt dubtós.
g.
qüestió de nom
(o
de noms
)
Qüestió suscitada entorn d'aspectes accidentals d'una cosa en la substància de la qual tot el món coincidix.
h.
qüestions diverses
A les reunions amb agenda, secció de preguntes i consultes que se solen deixar per al final.
i.
ser qüestió de
(fer alguna cosa)
Caldre fer-la.
És qüestió de dir-li-ho ja.
2.
f.
Renyina, baralla de paraules.
Fa molt que ell i jo no hem tingut cap qüestió.
3.
f.
[
ant.
]
HIST.
Tortura infligida a algú per obligar-lo a declarar.
Qüestió de turment.
4.
qüestió de confiança
POLÍT.
Planteig que presenten els governs al cap de l'Estat o al parlament per comprovar el grau de confiança que mereixen.
5.
qüestió prèvia
DRET
Assumpte que ha de ser resolt abans de la qüestió principal i que n'impedix una decisió o resolució.
6.
qüestió prèvia
POLÍT.
Moció proposada per algun diputat que afecta la forma o el procediment i que pretén d'impedir la votació d'una proposta de llei, d'un projecte, etc., inscrits en l'orde del dia.