abellir (Diccionari)

abellir
1. v. intr. Produir desig. Li abellix anar al teatre.
2. a. v. pron. Mostrar-se benvolent cap a alguna cosa, accedir a fer alguna cosa. Finalment, s'abellí a acceptar les nostres disculpes.
b. abellir-se el cor (a algú) Abellir-se. El cor se li abellí a perdonar-los.

abellir (Traducció Valencià-Castellà)

abellir 1. v. intr. [ produir un desig ] apetecer, seducir, venir en gana.
2. v. pron. [ accedir ] acceder ( v. intr. ), condescender ( v. intr. ).
3. abellir-se el cor acceder.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb abellir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
abellir






Participi
abellit
abellida
abellits
abellides



Gerundi
abellint






INDICATIU
Present
(jo) abellisc
(tu) abelleixes (o abellixes)
(ell/ella/vosté) abelleix (o abellix)
(nosaltres) abellim
(vosaltres) abelliu
(ells/elles/vostés) abelleixen (o abellixen)

Perfet
(jo) he abellit
(tu) has abellit
(ell/ella/vosté) ha abellit
(nosaltres) hem abellit
(vosaltres) heu abellit
(ells/elles/vostés) han abellit

Passat simple
(jo) abellí
(tu) abellires
(ell/ella/vosté) abellí
(nosaltres) abellírem
(vosaltres) abellíreu
(ells/elles/vostés) abelliren

Passat perifràstic
(jo) vaig abellir
(tu) vas (o vares) abellir
(ell/ella/vosté) va abellir
(nosaltres) vam (o vàrem) abellir
(vosaltres) vau (o vàreu) abellir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) abellir

Imperfet
(jo) abellia
(tu) abellies
(ell/ella/vosté) abellia
(nosaltres) abellíem
(vosaltres) abellíeu
(ells/elles/vostés) abellien

Plusquamperfet
(jo) havia abellit
(tu) havies abellit
(ell/ella/vosté) havia abellit
(nosaltres) havíem abellit
(vosaltres) havíeu abellit
(ells/elles/vostés) havien abellit

Passat anterior
(jo) haguí abellit
(tu) hagueres abellit
(ell/ella/vosté) hagué abellit
(nosaltres) haguérem abellit
(vosaltres) haguéreu abellit
(ells/elles/vostés) hagueren abellit

Futur
(jo) abelliré
(tu) abelliràs
(ell/ella/vosté) abellirà
(nosaltres) abellirem
(vosaltres) abellireu
(ells/elles/vostés) abelliran

Futur perfet
(jo) hauré abellit
(tu) hauràs abellit
(ell/ella/vosté) haurà abellit
(nosaltres) haurem abellit
(vosaltres) haureu abellit
(ells/elles/vostés) hauran abellit

Condicional
(jo) abelliria
(tu) abelliries
(ell/ella/vosté) abelliria
(nosaltres) abelliríem
(vosaltres) abelliríeu
(ells/elles/vostés) abellirien

Condicional perfet
(jo) hauria abellit
(tu) hauries abellit
(ell/ella/vosté) hauria abellit
(nosaltres) hauríem abellit
(vosaltres) hauríeu abellit
(ells/elles/vostés) haurien abellit

SUBJUNTIU
Present
(jo) abellisca
(tu) abellisques
(ell/ella/vosté) abellisca
(nosaltres) abellim
(vosaltres) abelliu
(ells/elles/vostés) abellisquen

Perfet
(jo) haja abellit
(tu) hages abellit
(ell/ella/vosté) haja abellit
(nosaltres) hàgem abellit
(vosaltres) hàgeu abellit
(ells/elles/vostés) hagen abellit

Imperfet
(jo) abellira
(tu) abellires
(ell/ella/vosté) abellira
(nosaltres) abellírem
(vosaltres) abellíreu
(ells/elles/vostés) abelliren

Plusquamperfet
(jo) haguera abellit
(tu) hagueres abellit
(ell/ella/vosté) haguera abellit
(nosaltres) haguérem abellit
(vosaltres) haguéreu abellit
(ells/elles/vostés) hagueren abellit

IMPERATIU
Present

abelleix (o abellix) (tu)
abellisca (ell/ella/vosté)
abellim (nosaltres)
abelliu (vosaltres)
abellisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar