psicoastènia
1.
f. PSIQ.
Tipus de neurosi, oposat al de la histèria, que engloba l'angoixa, la fòbia i l'obsessió, així com diverses manifestacions subjectives (sentiment d'estranyesa respecte al món o un mateix, de despersonalització, escrúpols, abúlia, inhibició intel·lectual i social, etc.).
2.
f.
Terme eufemístic amb què se solen denominar certs estats psíquics de caràcter angoixós, en contraposició a la neurastènia.