col (Diccionari)

col
1. f. BOT./AGR. Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija grossa (el caluix o tronxo), de fulles grans, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Col gegant.
2. col borda BOT./AGR. Terme que s'aplica a diversos tàxons silvestres emparentats amb la col (Brassica oleracea ssp robertiana, Brassica balearica, etc.) , i també a les cols subespontànies.
3. col de Brussel·les (o de brot ) BOT./AGR. Col caracteritzada pels xicotets brots en forma de diminutes cols que ixen de les axil·les de les fulles (Brassica oleracea gemmifera).
4. col de cabdell (o cabdellada ) BOT./AGR. Col de cabdell apinyat que tanca la gemma terminal i les fulles més jóvens (Brassica oleracea capitata), que comprén la col llombarda, de color morat, i la col valenciana, de tija grossa i fulles verdes de nervadura pronunciada.

col (Traducció Valencià-Castellà)

col f. 1. col.
2. col borda
3. col de Brussel·les (o de brot ) col de Bruselas.
4. col de cabdell (o cabdellada )

col (Traducció Castellà-Valencià)

col f. 1. col.
2. col de Bruselas col de Brussel·les (o de brot ).
3. entre col y col, lechuga cada dia col, amarguen.

Et pot interessar