persona
1.
a.
f. ANTROP.
Individu de l'espècie humana.
Hi ha lloc per a vint persones.
b.
f.
Cos.
Era bell de persona i noble de cor.
c.
en persona
Un mateix, amb presència real del cos.
d.
persona moral
Conjunt o grup de persones, siga o no reconegut com a persona jurídica.
e.
ser persona
Tindre dignitat, formalitat.
2.
a.
f. DRET
Subjecte de drets i deures.
b.
persona física
DRET
Tot ser humà.
c.
persona jurídica
DRET
Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s'organitza per a la consecució d'un fi permanent.
3.
a.
f. FILOS.
Individu humà que transcendix la realitat fisicobiològica, gaudix d'una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i por decidir per ell mateix el seu propi destí.
b.
persona divina
(o simplement
persona
)
REL.
En la cristologia, únic subjecte de la doble naturalesa divinohumana del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat.
c.
persona divina
(o simplement
persona
)
REL.
En el dogma de la Trinitat, cada una de les maneres com Déu es manifesta a la creació i a l'home, s'hi relaciona i s'hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina que és trinitària (Pare, Fill i Esperit Sant).
d.
persona social
PSIC./SOCIOL.
Persona humana en tant que, pel fet mateix de nàixer, tendix a l'associació i a l'encontre amb els altres.
4.
f. GRAM.
Categoria gramatical, comuna al pronom i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n'és l'objecte.