pensar
1.
a.
v. intr. FILOS.
Exercir, l'home, la facultat de jutjar, d'abstraure, de fer inferències, etc.
b.
v. intr.
Posseir la facultat de pensar.
Jo pense, doncs jo sóc.
c.
pensar a
(fer alguna cosa)
No oblidar-ho.
No he pensat a dir-li-ho: se me n'ha anat de la memòria.
d.
pensar en
(una persona, una cosa)
Tindre-la present a l'esperit.
En qui penses? En què penses? Mai no penses en mi.
e.
pensar-se-les totes
Discórrer amb llestesa i promptitud.
f.
pensar-se-les totes
Tindre experiència.
2.
a.
v. tr.
Concebre, judicar, alguna cosa, tindre el propòsit de fer alguna cosa.
Ja et diré el que ell pensa. No diu mai el que pensa. Nosaltres pensem eixir a les set.
b.
ni pensar-ho!
Expressió per a negar rotundament una cosa.
c.
pensat i fet
Expressió amb què s'expressa el fet que una cosa pensada ha sigut immediatament executada.
d.
pots pensar
Expressió que s'usa per a remarcar l'acord o el desacord amb el que es diu.
e.
qui ho havia de pensar!
Expressió que denota estranyesa davant d'un fet.
f.
sense pensar
Maquinalment.
3.
a.
v. pron.
Creure.
Qui et penses que és? Jo em pense que és boig.
b.
v. pron. abs.
Vore's en imminent perill d'un mal.
Ahir vaig pensar matar-me: fou per miracle que no em vaig estimbar.
c.
pensar-s'ho
(o
pensar-s'ho bé
)
No llançar-se a fer una cosa irreflexivament.
4.
pensar-ho
Reflexionar.
Si ho penses un poc t'adonaràs que tinc raó.