pell
1.
a.
f. ANAT.
Tegument resistent i flexible que recobrix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
b.
alçar la pell
(a algú)
Pegar-li una palissa.
c.
canviar de pell
Transformar-se.
d.
de la pell del diable
(o
de Barrabàs
)
Expressió que s'aplica generalment a un xiquet que fa moltes maldats.
e.
de la pell d'en Carnestoltes
Ser un plaga.
f.
dins de la pell
(d'algú)
En el seu cas.
g.
dir
(a algú)
pell de bonítol
Insultar-lo.
h.
donar-se per la pell
Sentir-se fracassat, desesperat.
i.
dur molta pell morta
Fer el plaga.
j.
estar a la pell
(d'algú)
Posar-se en les circumstàncies d'un altre.
k.
fer la pell a tiretes
Estisorar, criticar.
l.
llevar la pell
(a algú)
Despullar-lo d'allò que té, difamar-lo.
m.
mudar la pell
Transformar-se.
n.
no cabre
(algú)
a la pell
Estar orgullós d'alguna cosa, ple de satisfacció.
o.
no tindre sinó la pell i l'os
Estar molt magre.
p.
pagar amb la pell
Morir a conseqüència d'una acció deliberada.
q.
pell de gallina
ANAT.
Pell que es troba en un estat caracteritzat per l'erecció dels fol·licles pilosos.
r.
posar la pell a remulla
Preparar per a un esdeveniment imminent.
s.
posar-se
(a algú)
la pell de gallina
Esgarrifar-se, espantar-se.
t.
ser la pell del llop
No haver-hi remei.
u.
tindre la pell dura
No sentir els danys de la intempèrie, especialment no sentir les injúries, els blasmes, etc.
v.
tindre la pell fina
Ser molt susceptible.
w.
tindre la pell grossa
No avergonyir-se pels reprotxes de què s'ha fet mereixedora una persona.
2.
a.
f.
[
fig.
]
Vida.
Arriscar la pell. Deixar-hi la pell. Salvar la pell. T'hi va la pell. Ser, algú, amic de la seua pell.
b.
estimar
(cada u)
la seua pell
Salvaguardar-se.
c.
jugar-s'hi la pell
Posar-se en perill extrem.
3.
f.
[
pop.
]
L'home mateix quant a la seua índole.
Ja eres una bona pell, tu!
4.
f.
Pela.
5.
a.
f. ADOB.
Pell d'un animal separada del cos destinada a ser utilitzada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria; les altres pells són anomenades
cuiro
.
b.
f. ADOB.
Porció de pell destinada a elaborar-ne alguna cosa.
c.
pell abrillantada
ADOB.
Pell que ha sigut sotmesa a l'operació d'abrillantament.
d.
pell adobada
ADOB.
Pell que ha sigut sotmesa a un procés d'adob.
e.
pell de guanteria
ADOB.
Pell utilitzada en la confecció de guants i caracteritzada per la gran elasticitat.
f.
pell de tripa
ADOB.
Pell que passa o ha acabat de passar pel procés de ribera i és a punt de ser adobada.
g.
pell en brut
ADOB.
Pell que, després d'escorxat l'animal, ha sigut sotmesa només a un tractament de conservació abans de ser treballada en l'adoberia.
h.
pell rentable
ADOB.
Pell que pot ser sotmesa a un rentatge normal, sense perdre el color, la flexibilitat, etc.
6.
a.
f. PELL.
Pell fina.
b.
pell fina
PELL.
Pell d'animals salvatges que conserva el pèl o la llana natural de l'animal, i que és destinada generalment a la fabricació de roba d'abric o, també, a la de catifes i adornaments.
7.
a.
f.
[
p. ext.
]
TÈXTIL
Nom de certes teles més o menys semblants a la pell.
b.
pell de cotilla
TÈXTIL
Teixit gros de cotó, amb lligat de setí, utilitzat en la confecció de cotilles.
c.
pell de seda
TÈXTIL
Nom vulgar donat al setí de Lió i al radsimir fets en qualitat molt bona.
8.
mitja pell
GRÀF.
Tipus d'enquadernació en què el llom és de pell, les cantoneres de tela o pergamí, i els plans, de paper o tela.
9.
pell d'escat
FUST.
Tros de pell del peix anomenat
escat
o
àngel
, que era utilitzada en fusteria per a polir la fusta.
10.
pells de foca
Utensilis utilitzats en esquí de muntanya o travessia a fi de no lliscar cap arrere durant la pujada.