parroquià (Diccionari)

parroquià -ana
1. m. i f. Persona que pertany a una parròquia.
2. m. i f. El fidel respecte al seu rector.
3. m. i f. [ fig. ] Persona que va habitualment a comprar en una botiga determinada, a servir-se del treball d'una indústria o d'un professional.

parròquia (Diccionari)

parròquia
1. a. f. REL. Demarcació territorial eclesiàstica regida per un rector, un prior o un plebà.
b. f. REL. Església principal de la circumscripció parroquial en què radica l'activitat pastoral del rector.
c. f. REL. Despatx parroquial o també edifici, annex normalment a l'església, on el rector celebra reunions, atén els fidels, ensenya el catecisme, etc.
d. f. REL. Conjunt de clergues o de feligresos d'una parròquia.
e. parròquia personal REL. Circumscripció eclesiàstica extraterritorial, prevista excepcionalment pel dret canònic per a comunitats no circumscrits per diversos motius a cap territori.
2. f. Conjunt de parroquians d'una botiga, d'un establiment públic, etc., clientela. Este metge no té massa parròquia.
3. f. DRET Circumscripció o divisió d'Andorra.
4. f. En determinades contrades, unitat administrativa rural.

parroquià (Traducció Valencià-Castellà)

parroquià -ana m. i f. parroquiano -na.

parròquia (Traducció Valencià-Castellà)

parròquia f. 1. parroquia ( m. ), anejo.
2. parròquia personal parroquia personal.

parroquia (Traducció Castellà-Valencià)

parroquia f. 1. parròquia.
2. parroquia personal parròquia personal.

Et pot interessar