sospitar (Diccionari)

sospitar
1. a. v. intr. Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable. Encara que ella era innocent, tots en sospitaven.
b. v. tr. La policia sospitava que el jove va ser assassinat.
2. v. intr. Desconfiar, recelar. És un professor desconfiat que sospita de tot el món.

sospitar (Traducció Valencià-Castellà)

sospitar v. intr. sospechar, remusgar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb sospitar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
sospitar






Participi
sospitat
sospitada
sospitats
sospitades



Gerundi
sospitant






INDICATIU
Present
(jo) sospite
(tu) sospites
(ell/ella/vosté) sospita
(nosaltres) sospitem
(vosaltres) sospiteu
(ells/elles/vostés) sospiten

Perfet
(jo) he sospitat
(tu) has sospitat
(ell/ella/vosté) ha sospitat
(nosaltres) hem sospitat
(vosaltres) heu sospitat
(ells/elles/vostés) han sospitat

Passat simple
(jo) sospití
(tu) sospitares
(ell/ella/vosté) sospità
(nosaltres) sospitàrem
(vosaltres) sospitàreu
(ells/elles/vostés) sospitaren

Passat perifràstic
(jo) vaig sospitar
(tu) vas (o vares) sospitar
(ell/ella/vosté) va sospitar
(nosaltres) vam (o vàrem) sospitar
(vosaltres) vau (o vàreu) sospitar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) sospitar

Imperfet
(jo) sospitava
(tu) sospitaves
(ell/ella/vosté) sospitava
(nosaltres) sospitàvem
(vosaltres) sospitàveu
(ells/elles/vostés) sospitaven

Plusquamperfet
(jo) havia sospitat
(tu) havies sospitat
(ell/ella/vosté) havia sospitat
(nosaltres) havíem sospitat
(vosaltres) havíeu sospitat
(ells/elles/vostés) havien sospitat

Passat anterior
(jo) haguí sospitat
(tu) hagueres sospitat
(ell/ella/vosté) hagué sospitat
(nosaltres) haguérem sospitat
(vosaltres) haguéreu sospitat
(ells/elles/vostés) hagueren sospitat

Futur
(jo) sospitaré
(tu) sospitaràs
(ell/ella/vosté) sospitarà
(nosaltres) sospitarem
(vosaltres) sospitareu
(ells/elles/vostés) sospitaran

Futur perfet
(jo) hauré sospitat
(tu) hauràs sospitat
(ell/ella/vosté) haurà sospitat
(nosaltres) haurem sospitat
(vosaltres) haureu sospitat
(ells/elles/vostés) hauran sospitat

Condicional
(jo) sospitaria
(tu) sospitaries
(ell/ella/vosté) sospitaria
(nosaltres) sospitaríem
(vosaltres) sospitaríeu
(ells/elles/vostés) sospitarien

Condicional perfet
(jo) hauria sospitat
(tu) hauries sospitat
(ell/ella/vosté) hauria sospitat
(nosaltres) hauríem sospitat
(vosaltres) hauríeu sospitat
(ells/elles/vostés) haurien sospitat

SUBJUNTIU
Present
(jo) sospite
(tu) sospites
(ell/ella/vosté) sospite
(nosaltres) sospitem
(vosaltres) sospiteu
(ells/elles/vostés) sospiten

Perfet
(jo) haja sospitat
(tu) hages sospitat
(ell/ella/vosté) haja sospitat
(nosaltres) hàgem sospitat
(vosaltres) hàgeu sospitat
(ells/elles/vostés) hagen sospitat

Imperfet
(jo) sospitara
(tu) sospitares
(ell/ella/vosté) sospitara
(nosaltres) sospitàrem
(vosaltres) sospitàreu
(ells/elles/vostés) sospitaren

Plusquamperfet
(jo) haguera sospitat
(tu) hagueres sospitat
(ell/ella/vosté) haguera sospitat
(nosaltres) haguérem sospitat
(vosaltres) haguéreu sospitat
(ells/elles/vostés) hagueren sospitat

IMPERATIU
Present

sospita (tu)
sospite (ell/ella/vosté)
sospitem (nosaltres)
sospiteu (vosaltres)
sospiten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar