ocasionalisme
m. FILOS.
Doctrina filosòfica, d'arrel cartesiana, que busca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l'extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l'ànima cada vegada que en aquell o en esta se'n produïx un altre de corresponent.