nas
1.
a.
m. ANAT.
Òrgan de l'olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dos bosses situades en la part anterior del cap i obertes a l'exterior per uns orificis.
b.
m. ANAT.
Protuberància situada en la part mitjana de la cara, entre la boca i el front, que té la forma d'una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats.
c.
m.
En frases hiperbòliques indica proximitat.
Ho tenia davant del nas i no ho veia. Li ha tancat la porta pels nassos. Es va topar nas a nas amb un amic.
d.
arran de nas
Davant dels nassos.
e.
arrufar el nas
Manifestar desaprovació, disgust.
f.
davall del nas
Molt prop.
g.
davant del nas
Molt prop.
h.
davant dels nassos
Quasi podent-ho tocar.
i.
de nassos
Caigut de cara a terra.
j.
deixar amb un pam de nas
Defraudar.
k.
en els nassos de
Davant de.
l.
fer de nas
Mirar què fan els altres sense prendre-hi part.
m.
ficar el nas pertot arreu
Dotorejar-ho tot.
n.
mullar
(a algú)
el nas de saliva
Avantatjar-lo.
o.
nas arreveixinat
Nas amb la punta cap amunt.
p.
no vore-hi més enllà del nas
Ser curt de gambals.
q.
parlar amb el nas
(o
de nas
, o
fer veu de nas
)
Parlant, deixar eixir pel nas una part de l'aire expirat.
r.
pels nassos
Barroerament.
s.
riure per davall del nas
Alegrar-se d'alguna cosa sense deixar-ho vore.
t.
tindre els nassos plens
Estar fart d'algú o d'alguna cosa.
u.
traure el nas
(en un lloc)
Anar-hi sense estar-hi molt de temps.
v.
traure el nas per un forat
Deixar-se vore a penes.
w.
trencar-se el nas
Donar-se un gran colp a la cara.
2.
a.
m.
[
p. ext.
]
Olfacte.
Tindre el nas fi. Té un bon nas.
b.
sentir de nas
Prevore.
c.
tindre nas
Ser perspicaç.
3.
m.
Peça o part d'una peça ixent, comparable a un nas.
4.
m. CONSTR.
Peça metàl·lica amb la qual encaixa la balda.