nas (Diccionari)

nas
1. a. m. ANAT. Òrgan de l'olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dos bosses situades en la part anterior del cap i obertes a l'exterior per uns orificis.
b. m. ANAT. Protuberància situada en la part mitjana de la cara, entre la boca i el front, que té la forma d'una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats.
c. m. En frases hiperbòliques indica proximitat. Ho tenia davant del nas i no ho veia. Li ha tancat la porta pels nassos. Es va topar nas a nas amb un amic.
d. arran de nas Davant dels nassos.
e. arrufar el nas Manifestar desaprovació, disgust.
f. davall del nas Molt prop.
g. davant del nas Molt prop.
h. davant dels nassos Quasi podent-ho tocar.
i. de nassos Caigut de cara a terra.
j. deixar amb un pam de nas Defraudar.
k. en els nassos de Davant de.
l. fer de nas Mirar què fan els altres sense prendre-hi part.
m. ficar el nas pertot arreu Dotorejar-ho tot.
n. mullar (a algú) el nas de saliva Avantatjar-lo.
o. nas arreveixinat Nas amb la punta cap amunt.
p. no vore-hi més enllà del nas Ser curt de gambals.
q. parlar amb el nas (o de nas , o fer veu de nas ) Parlant, deixar eixir pel nas una part de l'aire expirat.
r. pels nassos Barroerament.
s. riure per davall del nas Alegrar-se d'alguna cosa sense deixar-ho vore.
t. tindre els nassos plens Estar fart d'algú o d'alguna cosa.
u. traure el nas (en un lloc) Anar-hi sense estar-hi molt de temps.
v. traure el nas per un forat Deixar-se vore a penes.
w. trencar-se el nas Donar-se un gran colp a la cara.
2. a. m. [ p. ext. ] Olfacte. Tindre el nas fi. Té un bon nas.
b. sentir de nas Prevore.
c. tindre nas Ser perspicaç.
3. m. Peça o part d'una peça ixent, comparable a un nas.
4. m. CONSTR. Peça metàl·lica amb la qual encaixa la balda.

nas (Traducció Valencià-Castellà)

nas [ pl. nassos ] m. nariz.

Et pot interessar