mode
1.
m.
Manera de ser variable d'un ser.
2.
m.
Forma o manera particular de fer una cosa.
3.
a.
m. GRAM.
Categoria verbal que dóna lloc a modificacions del verb per influx o règim d'alguna paraula o alguna frase a què estiga o puga estar subordinat i que manifesten l'actitud subjectiva del parlant respecte a allò que diu.
b.
mode finit
GRAM.
Mode on és expressada la categoria de persona gramatical.
c.
mode imperatiu
GRAM.
Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una orde o bé una prohibició.
d.
mode indicatiu
GRAM.
Mode verbal, no marcat per l'actitud subjectiva del parlant, que s'usa per a formar oracions asseveratives i interrogatives.
e.
mode infinit
GRAM.
Mode on no és expressada la categoria de persona gramatical.
f.
mode personal
GRAM.
Mode verbal amb flexió de persona i de temps: l'indicatiu, el subjuntiu i l'imperatiu.
g.
mode optatiu
GRAM.
Mode que en el sistema verbal d'algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
h.
mode subjuntiu
GRAM.
Mode verbal, marcat per l'actitud subjectiva del parlant davant de l'acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d'altres de semblants.
i.
modes definits
GRAM.
Modes personals, és a dir l'indicatiu, el subjuntiu i l'imperatiu.
4.
a.
m. LÒG.
En el sil·logisme categòric, cada una de les 16 disposicions de les premisses segons la seua quantitat i qualitat.
b.
m. LÒG.
La forma en què el predicat s'unix al subjecte siga per una asserció simple, necessària o contingent.
5.
m. MÚS.
Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d'una manera determinada i que constituïx una escala tipus.