ànima
1.
a.
f. FILOS./REL.
Principi vital dels sers vius, especialment dels sers humans.
b.
f. FILOS./REL.
L'ànima considerada com una entitat separada del cos després de la mort.
Preguem per la seua ànima.
c.
ànima en pena
ETNOL./REL.
Ànima que patix en el purgatori i que s'apareix a algú.
d.
ànima en pena
Persona infeliç.
e.
exhalar l'ànima
Morir.
f.
lliurar l'ànima a Déu
Morir.
g.
penjar l'ànima
(a algú)
Estar molt prim.
h.
retre l'ànima a Déu
Morir.
i.
toc d'ànimes
Toc de campana per a fer oració pels difunts.
2.
a.
f.
Ser humà, persona.
En el concert es van aplegar unes deu mil ànimes.
b.
ni una ànima
Cap persona.
No hi havia ni una ànima pel carrer.
3.
a.
f.
Part moral i emocional de l'home (en contraposició a la part intel·lectiva).
b.
f.
[
p. ext.
]
Sentiment.
És una persona sense ànima.
c.
ànima de cànter
Persona curta d'enteniment i pusil·lànime.
d.
arribar a l'ànima
Commoure profundament.
e.
bona ànima
Persona de bons sentiments.
f.
caure l'ànima als peus
(a algú)
Tindre un gran desengany.
Quan el vaig sentir parlar, em va caure l'ànima als peus.
g.
de l'ànima
Entranyable.
h.
eixir de l'ànima
(allò que es diu, allò que es fa)
Procedir d'un sentiment sincer.
Ja sé que no ho havia d'haver dit, però m'ha eixit de l'ànima.
i.
en cos i ànima
Totalment, completament.
j.
mala ànima
Persona de mals sentiments.
k.
sense ànima
Sense sentiments.
l.
sense ànima
Sense vitalitat.
m.
ser
(algú)
més fals que l'ànima de Judes
Ser poc franc, capaç de fingir sentiments, qualitats, etc., per a enganyar.
n.
vendre's l'ànima
Deixar-se corrompre.
4.
f.
Allò que és, respecte a una cosa, com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc.
És l'ànima de la festa.
5.
a.
f.
[
fig.
]
Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc.
Posar una ànima de ferro.
b.
f.
[
fig.
]
CALÇ.
Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, ompli i reforça l'enfranc de la sabata.
6.
f.
Buit o interior del canó d'una arma de foc per on passa el projectil.