lluir (Diccionari)

lluir 1
1. a. v. intr. Aparéixer lluminós, reflectir la llum. Els llums del cotxe lluïen en la tenebra. Les nits de falles les estreles lluen amb més força.
b. v. tr. [ p. ext. ] Donar una capa d'algeps diluïts en aigua a una paret, un sostre, una fatxada, etc.
c. lluir el pèl (a algú) Fer evident en el seu vestir, el tren de vida, etc., que li van molt bé els negocis, que nada en l'abundància.
2. a. v. intr. [ fig. ] Correspondre l'esforç invertit en una cosa, el seu mèrit, les seues qualitats, etc., a la seua aparença, als resultats obtinguts. No els ha lluït l'examen, els resultats tan roïns no es corresponen amb la bona preparació. Este quadro no lluïx gens, és molt xicotet per a una paret tan gran.
b. v. intr. [ fig. ] Tindre, algú o alguna cosa, un aspecte esplendorós. Els moros i cristians són unes festes que lluïxen molt.
c. v. tr. [ fig. ] Exhibir, fer que es veja, es note bé alguna cosa. És molt intel·ligent, però no lluïx el que val. Li agrada lluir el cotxe.
d. v. pron. [ fig. ] Eixir airós, amb bon èxit. S'ha lluït en els exàmens de l'oposició i ha tret la plaça.
e. v. pron. [ fig. i iròn. ] Quin fracàs, m'he ben lluït!
f. quedar lluït Quedar en situació poc airosa o difícil. Si no ho fas millor quedaràs lluït.

lluir (Traducció Valencià-Castellà)

lluir v. intr. 1. fardar, relucir, enlucir ( v. tr. ), lucir, luir.
2. dret de lluir i de quitar censo al quitar.
3. lluir el pèl lucir el pelo, relucirle (a uno) el pelo, lucir el pelo, relucirle (a uno) el pelo.
4. quedar lluït quedar lucido.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb lluir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
lluir






Participi
lluït
lluïda
lluïts
lluïdes



Gerundi
lluint






INDICATIU
Present
(jo) lluu
(tu) lluus
(ell/ella/vosté) lluu
(nosaltres) lluïm
(vosaltres) lluïu
(ells/elles/vostés) lluen

Perfet
(jo) he lluït
(tu) has lluït
(ell/ella/vosté) ha lluït
(nosaltres) hem lluït
(vosaltres) heu lluït
(ells/elles/vostés) han lluït

Passat simple
(jo) lluí
(tu) lluïres
(ell/ella/vosté) lluí
(nosaltres) lluírem
(vosaltres) lluíreu
(ells/elles/vostés) lluiren

Passat perifràstic
(jo) vaig lluir
(tu) vas (o vares) lluir
(ell/ella/vosté) va lluir
(nosaltres) vam (o vàrem) lluir
(vosaltres) vau (o vàreu) lluir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) lluir

Imperfet
(jo) lluïa
(tu) lluïes
(ell/ella/vosté) lluïa
(nosaltres) lluíem
(vosaltres) lluíeu
(ells/elles/vostés) lluïen

Plusquamperfet
(jo) havia lluït
(tu) havies lluït
(ell/ella/vosté) havia lluït
(nosaltres) havíem lluït
(vosaltres) havíeu lluït
(ells/elles/vostés) havien lluït

Passat anterior
(jo) haguí lluït
(tu) hagueres lluït
(ell/ella/vosté) hagué lluït
(nosaltres) haguérem lluït
(vosaltres) haguéreu lluït
(ells/elles/vostés) hagueren lluït

Futur
(jo) lluiré
(tu) lluiràs
(ell/ella/vosté) lluirà
(nosaltres) lluirem
(vosaltres) lluireu
(ells/elles/vostés) lluiran

Futur perfet
(jo) hauré lluït
(tu) hauràs lluït
(ell/ella/vosté) haurà lluït
(nosaltres) haurem lluït
(vosaltres) haureu lluït
(ells/elles/vostés) hauran lluït

Condicional
(jo) lluiria
(tu) lluiries
(ell/ella/vosté) lluiria
(nosaltres) lluiríem
(vosaltres) lluiríeu
(ells/elles/vostés) lluirien

Condicional perfet
(jo) hauria lluït
(tu) hauries lluït
(ell/ella/vosté) hauria lluït
(nosaltres) hauríem lluït
(vosaltres) hauríeu lluït
(ells/elles/vostés) haurien lluït

SUBJUNTIU
Present
(jo) llua
(tu) llues
(ell/ella/vosté) llua
(nosaltres) lluïm
(vosaltres) lluïu
(ells/elles/vostés) lluen

Perfet
(jo) haja lluït
(tu) hages lluït
(ell/ella/vosté) haja lluït
(nosaltres) hàgem lluït
(vosaltres) hàgeu lluït
(ells/elles/vostés) hagen lluït

Imperfet
(jo) lluïra
(tu) lluïres
(ell/ella/vosté) lluïra
(nosaltres) lluírem
(vosaltres) lluíreu
(ells/elles/vostés) lluïren

Plusquamperfet
(jo) haguera lluït
(tu) hagueres lluït
(ell/ella/vosté) haguera lluït
(nosaltres) haguérem lluït
(vosaltres) haguéreu lluït
(ells/elles/vostés) hagueren lluït

IMPERATIU
Present

lluu (tu)
llua (ell/ella/vosté)
lluïm (nosaltres)
lluïu (vosaltres)
lluen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar