lladre
1.
a.
m.
i
f.
Persona que roba.
Un lladre de guant blanc. És un lladre de carreró.
b.
m.
[
fig.
]
Quin tracte! Este comerciant és un lladre.
c.
com un lladre
Expressió usada per a indicar que algú menja, treballa, corre, etc., molt, extraordinàriament.
El xiquet corria com un lladre.
d.
lladre de camí ral
Un estafador vulgar.
e.
ser més lladre que Tallacordes
Ser un estafador, una persona inclinada a apropiar-se les coses dels altres.
El botiguer del cantó és més lladre que Tallacordes.
2.
m. ELECTROT.
Dispositiu de connexió amb tres derivacions, que permet connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent.
3.
m. GRÀF.
Cos que s'interposa entre el motle tipogràfic i el paper a fi d'impedir parcialment l'estampació.