interpel·lar (Diccionari)

interpel·lar
1. v. tr. Adreçar la paraula a algú per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. El professor va interpel·lar els alumnes.
2. v. tr. DRET/POLÍT. Fer una interpel·lació.

interpel·lar (Traducció Valencià-Castellà)

interpel·lar v. tr. interpelar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb interpel·lar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
interpel·lar






Participi
interpel·lat
interpel·lada
interpel·lats
interpel·lades



Gerundi
interpel·lant






INDICATIU
Present
(jo) interpel·le
(tu) interpel·les
(ell/ella/vosté) interpel·la
(nosaltres) interpel·lem
(vosaltres) interpel·leu
(ells/elles/vostés) interpel·len

Perfet
(jo) he interpel·lat
(tu) has interpel·lat
(ell/ella/vosté) ha interpel·lat
(nosaltres) hem interpel·lat
(vosaltres) heu interpel·lat
(ells/elles/vostés) han interpel·lat

Passat simple
(jo) interpel·lí
(tu) interpel·lares
(ell/ella/vosté) interpel·là
(nosaltres) interpel·làrem
(vosaltres) interpel·làreu
(ells/elles/vostés) interpel·laren

Passat perifràstic
(jo) vaig interpel·lar
(tu) vas (o vares) interpel·lar
(ell/ella/vosté) va interpel·lar
(nosaltres) vam (o vàrem) interpel·lar
(vosaltres) vau (o vàreu) interpel·lar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) interpel·lar

Imperfet
(jo) interpel·lava
(tu) interpel·laves
(ell/ella/vosté) interpel·lava
(nosaltres) interpel·làvem
(vosaltres) interpel·làveu
(ells/elles/vostés) interpel·laven

Plusquamperfet
(jo) havia interpel·lat
(tu) havies interpel·lat
(ell/ella/vosté) havia interpel·lat
(nosaltres) havíem interpel·lat
(vosaltres) havíeu interpel·lat
(ells/elles/vostés) havien interpel·lat

Passat anterior
(jo) haguí interpel·lat
(tu) hagueres interpel·lat
(ell/ella/vosté) hagué interpel·lat
(nosaltres) haguérem interpel·lat
(vosaltres) haguéreu interpel·lat
(ells/elles/vostés) hagueren interpel·lat

Futur
(jo) interpel·laré
(tu) interpel·laràs
(ell/ella/vosté) interpel·larà
(nosaltres) interpel·larem
(vosaltres) interpel·lareu
(ells/elles/vostés) interpel·laran

Futur perfet
(jo) hauré interpel·lat
(tu) hauràs interpel·lat
(ell/ella/vosté) haurà interpel·lat
(nosaltres) haurem interpel·lat
(vosaltres) haureu interpel·lat
(ells/elles/vostés) hauran interpel·lat

Condicional
(jo) interpel·laria
(tu) interpel·laries
(ell/ella/vosté) interpel·laria
(nosaltres) interpel·laríem
(vosaltres) interpel·laríeu
(ells/elles/vostés) interpel·larien

Condicional perfet
(jo) hauria interpel·lat
(tu) hauries interpel·lat
(ell/ella/vosté) hauria interpel·lat
(nosaltres) hauríem interpel·lat
(vosaltres) hauríeu interpel·lat
(ells/elles/vostés) haurien interpel·lat

SUBJUNTIU
Present
(jo) interpel·le
(tu) interpel·les
(ell/ella/vosté) interpel·le
(nosaltres) interpel·lem
(vosaltres) interpel·leu
(ells/elles/vostés) interpel·len

Perfet
(jo) haja interpel·lat
(tu) hages interpel·lat
(ell/ella/vosté) haja interpel·lat
(nosaltres) hàgem interpel·lat
(vosaltres) hàgeu interpel·lat
(ells/elles/vostés) hagen interpel·lat

Imperfet
(jo) interpel·lara
(tu) interpel·lares
(ell/ella/vosté) interpel·lara
(nosaltres) interpel·làrem
(vosaltres) interpel·làreu
(ells/elles/vostés) interpel·laren

Plusquamperfet
(jo) haguera interpel·lat
(tu) hagueres interpel·lat
(ell/ella/vosté) haguera interpel·lat
(nosaltres) haguérem interpel·lat
(vosaltres) haguéreu interpel·lat
(ells/elles/vostés) hagueren interpel·lat

IMPERATIU
Present

interpel·la (tu)
interpel·le (ell/ella/vosté)
interpel·lem (nosaltres)
interpel·leu (vosaltres)
interpel·len (ells/elles/vostés)

Et pot interessar