guarnir
1.
a.
v. tr.
Proveir (algú o alguna cosa) de tot allò que servix per a la seua defensa, protecció, compleció, adornament, etc.
Guarnir un vestit amb llaços, botons, puntes. Guarnir una persona amb joies.
b.
v. tr. GRÀF.
Tancar un motle amb una orla, vinyeta, filets o quadrats.
c.
v. tr. GRÀF.
Revestir el cilindre d'una màquina amb baieta i plec de paper.
d.
v. tr. MAR.
Posar a un aparell, a un arbre, etc., d'un vaixell totes les cordes i accessoris necessaris per al seu funcionament.
e.
v. tr. MAR.
Passar una corda per l'ull d'un bossell, d'un quadernal, etc.
f.
v. tr. OFICIS
Posar els guarniments a un animal de tragí.
g.
v. tr. TÈXTIL
Posar els rodets o les bobines en el bastidor corresponent.
2.
a.
v. tr.
[
iròn.
]
Arranjar d'una manera estrafolària, grotesca, l'aspecte físic (d'algú, especialment d'una criatura).
Guarnix tant la xiqueta que les seues amigues se'n burlen sempre.
b.
v. pron.
[
iròn.
]
Compondre's algú d'una manera estrafolària, grotesca.
Com t'has guarnit?
c.
estar ben guarnit
Trobar-se en dificultats o molèsties.
3.
v. tr.
[
fig.
]
Entabanar, enganyar.