girar (Diccionari)

girar
1. a. v. intr. Moure's com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa.
b. v. intr. Moure's circularment o espiralment al voltant d'un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.
2. a. v. intr. [ p. ext. ] Deixar, algú o un vehicle, la direcció que seguia i agarrar-ne una altra. En arribar a la travessia, l'auto girà a l'esquerra.
b. v. intr. [ p. ext. ] Canviar de direcció un camí, un riu, etc. En aquell punt la carretera gira bruscament cap a l'esquerra.
c. v. intr. [ ant. i p. ext. ] Fer mudança la Lluna, passant de nova a vella, o viceversa.
3. a. v. tr. Fer passar alguna cosa d'una posició a una altra per mitjà d'un moviment de rotació. Girar els ulls en blanc. Vaig girar el pom amb suavitat.
b. v. tr. [ p. ext. ] Canviar de posició (alguna cosa) fent que la seua cara superior o anterior siga l'anterior o la posterior. La truita ja s'ha apegat: l'havia d'haver girat abans. No gires el full encara.
c. v. tr. Canviar de posició (alguna cosa) fent que la part interior siga l'exterior o al revés. Abans de ficar els calcetins a la llavadora, gira'ls.
d. v. tr. [ esp. ] Trabucar (un recipient, un carro, etc.). Vés amb compte de no girar el tinter.
e. v. tr. [ esp. ] Canviar l'ordenació de les paraules (d'una proposició). Gireu esta frase en passiva.
f. v. pron. Torçar-se, dislocar-se. Girar-se un peu.
g. v. pron. Donar mitja volta o una part de volta, amb tot el cos o amb una part del cos. No et gires fins que t'avisem. Va girar-se cap a nosaltres. Gira't d'esquena.
h. v. pron. [ fig. ] Canviar radicalment d'opinió, de partit, etc. Com va girar-se, després de la guerra!
i. girar cua Donar mitja volta per tornar-se'n, recular.
j. girar cua Desdir-se, desistir.
k. girar els ulls (o la vista ) (a, cap a, etc., algú o alguna cosa) Dirigir-li la mirada.
l. girar full Passar a una altra qüestió.
m. girar la cara (a algú) Tombar la cara cap a l'altra banda per defugir la seua salutació, la seua escomesa. No vull parlar amb ell, quan el veig li gire la cara.
n. girar la cara (a algú) Expressió usada per a indicar l'efecte d'un colp fort a la cara.
o. girar la pell Tornar-se tot un altre.
p. girar l'esquena (o l'espatla , o les espatles ) (a algú) Negar-li el favor, l'ajuda, etc.
q. girar l'esquena Donar mitja volta per anar-se'n, fugir, etc.
r. girar vela Anar-se'n.
s. girar-se contra (algú) Plantar-li cara.
t. girar-se contra (algú) Posar-se sobtadament contra seu.
u. girar-se la truita Canviar radicalment l'estat de les coses, especialment la situació política.
v. no saber on girar-se Trobar-se assetjat per múltiples faenes, necessitats, etc.
4. v. pron. Sobrevindre. Es girà una tramuntana terrible. Se m'ha girat molta faena. Se li ha girat un mal dolent.
5. v. tr. [ ant. ] Traduir.
6. a. v. tr. ECON. Posar en circulació órdens de pagament.
b. v. tr. ECON. Expedir lliuraments de mercaderies o transaccions de valors que impliquen un moviment de cabals; comerciar.
7. en un girar d'ulls En un instant.

girar (Traducció Valencià-Castellà)

girar v. intr. 1. girar ( v. tr. ),, pasar, volver, torcer, tornear.
2. [en sentido figurado] girar-se la truita volverse la tortilla, volverse la tortilla.
3. en un girar d'ulls en un abrir y cerrar de ojos, en menos que canta un gallo.
4. girar cua dar media vuelta, echarse atrás, recoger velas, dar media vuelta, echarse atrás, recoger velas.
5. girar els ulls (o la vista ) volver los ojos.
6. girar full volver la hoja, cambiar de tema.
7. girar la cara (a algú) volver la cara, cruzar la cara (a alguien), romper la cara (a alguien).
8. girar la pell ser otro.
9. girar l'esquena volver la espalda.
10. girar l'esquena (o l'espatla , o les espatles ) (a algú) dar la espalda.
11. girar-se contra (algú) volverse contra (alguien).
12. no saber on girar-se ir de cabeza.

girar (Traducció Castellà-Valencià)

girar 1. v. intr. [ dar vueltas // torcer ] girar.
2. v. tr. [ mover algo circularmente // enviar dinero // expedir letras ] girar.
3. v. intr. [ versar ] versar, tractar.
4. girar alrededor de oscil·lar, acostar-se, apropar-se, atansar-se.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb girar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
girar






Participi
girat
girada
girats
girades



Gerundi
girant






INDICATIU
Present
(jo) gire
(tu) gires
(ell/ella/vosté) gira
(nosaltres) girem
(vosaltres) gireu
(ells/elles/vostés) giren

Perfet
(jo) he girat
(tu) has girat
(ell/ella/vosté) ha girat
(nosaltres) hem girat
(vosaltres) heu girat
(ells/elles/vostés) han girat

Passat simple
(jo) girí
(tu) girares
(ell/ella/vosté) girà
(nosaltres) giràrem
(vosaltres) giràreu
(ells/elles/vostés) giraren

Passat perifràstic
(jo) vaig girar
(tu) vas (o vares) girar
(ell/ella/vosté) va girar
(nosaltres) vam (o vàrem) girar
(vosaltres) vau (o vàreu) girar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) girar

Imperfet
(jo) girava
(tu) giraves
(ell/ella/vosté) girava
(nosaltres) giràvem
(vosaltres) giràveu
(ells/elles/vostés) giraven

Plusquamperfet
(jo) havia girat
(tu) havies girat
(ell/ella/vosté) havia girat
(nosaltres) havíem girat
(vosaltres) havíeu girat
(ells/elles/vostés) havien girat

Passat anterior
(jo) haguí girat
(tu) hagueres girat
(ell/ella/vosté) hagué girat
(nosaltres) haguérem girat
(vosaltres) haguéreu girat
(ells/elles/vostés) hagueren girat

Futur
(jo) giraré
(tu) giraràs
(ell/ella/vosté) girarà
(nosaltres) girarem
(vosaltres) girareu
(ells/elles/vostés) giraran

Futur perfet
(jo) hauré girat
(tu) hauràs girat
(ell/ella/vosté) haurà girat
(nosaltres) haurem girat
(vosaltres) haureu girat
(ells/elles/vostés) hauran girat

Condicional
(jo) giraria
(tu) giraries
(ell/ella/vosté) giraria
(nosaltres) giraríem
(vosaltres) giraríeu
(ells/elles/vostés) girarien

Condicional perfet
(jo) hauria girat
(tu) hauries girat
(ell/ella/vosté) hauria girat
(nosaltres) hauríem girat
(vosaltres) hauríeu girat
(ells/elles/vostés) haurien girat

SUBJUNTIU
Present
(jo) gire
(tu) gires
(ell/ella/vosté) gire
(nosaltres) girem
(vosaltres) gireu
(ells/elles/vostés) giren

Perfet
(jo) haja girat
(tu) hages girat
(ell/ella/vosté) haja girat
(nosaltres) hàgem girat
(vosaltres) hàgeu girat
(ells/elles/vostés) hagen girat

Imperfet
(jo) girara
(tu) girares
(ell/ella/vosté) girara
(nosaltres) giràrem
(vosaltres) giràreu
(ells/elles/vostés) giraren

Plusquamperfet
(jo) haguera girat
(tu) hagueres girat
(ell/ella/vosté) haguera girat
(nosaltres) haguérem girat
(vosaltres) haguéreu girat
(ells/elles/vostés) hagueren girat

IMPERATIU
Present

gira (tu)
gire (ell/ella/vosté)
girem (nosaltres)
gireu (vosaltres)
giren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb girar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
girar






Participio
girado
girada
girados
giradas



Gerundio
girando






INDICATIVO
Presente
(yo) giro
(tu) giras
(el/ella/Ud.) gira
(nosotros) giramos
(vosotros) giráis
(ellos/ellas/Uds.) giran

Pretérito perfecto simple
(yo) giré
(tu) giraste
(el/ella/Ud.) giró
(nosotros) giramos
(vosotros) girasteis
(ellos/ellas/Uds.) giraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he girado
(tu) has girado
(el/ella/Ud.) ha girado
(nosotros) hemos girado
(vosotros) habéis girado
(ellos/ellas/Uds.) han girado

Pretérito imperfecto
(yo) giraba
(tu) girabas
(el/ella/Ud.) giraba
(nosotros) girábamos
(vosotros) girabais
(ellos/ellas/Uds.) giraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había girado
(tu) habías girado
(el/ella/Ud.) había girado
(nosotros) habíamos girado
(vosotros) habíais girado
(ellos/ellas/Uds.) habían girado

Pretérito anterior
(yo) hube girado
(tu) hubiste girado
(el/ella/Ud.) hubo girado
(nosotros) hubimos girado
(vosotros) hubisteis girado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron girado

Futuro simple
(yo) giraré
(tu) girarás
(el/ella/Ud.) girará
(nosotros) giraremos
(vosotros) giraréis
(ellos/ellas/Uds.) girarán

Futuro compuesto
(yo) habré girado
(tu) habrás girado
(el/ella/Ud.) habrá girado
(nosotros) habremos girado
(vosotros) habréis girado
(ellos/ellas/Uds.) habrán girado

Condicional simple
(yo) giraría
(tu) girarías
(el/ella/Ud.) giraría
(nosotros) giraríamos
(vosotros) giraríais
(ellos/ellas/Uds.) girarían

Condicional compuesto
(yo) habría girado
(tu) habrías girado
(el/ella/Ud.) habría girado
(nosotros) habríamos girado
(vosotros) habríais girado
(ellos/ellas/Uds.) habrían girado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) gire
(tu) gires
(el/ella/Ud.) gire
(nosotros) giremos
(vosotros) giréis
(ellos/ellas/Uds.) giren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya girado
(tu) hayas girado
(el/ella/Ud.) haya girado
(nosotros) hayamos girado
(vosotros) hayáis girado
(ellos/ellas/Uds.) hayan girado

Pretérito imperfecto I
(yo) girara
(tu) giraras
(el/ella/Ud.) girara
(nosotros) giráramos
(vosotros) girarais
(ellos/ellas/Uds.) giraran

Pretérito imperfecto II
(yo) girase
(tu) girases
(el/ella/Ud.) girase
(nosotros) girásemos
(vosotros) giraseis
(ellos/ellas/Uds.) girasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera girado
(tu) hubieras girado
(el/ella/Ud.) hubiera girado
(nosotros) hubiéramos girado
(vosotros) hubierais girado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran girado

Futuro simple
(yo) girare
(tu) girares
(el/ella/Ud.) girare
(nosotros) giráremos
(vosotros) girareis
(ellos/ellas/Uds.) giraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere girado
(tu) hubieres girado
(el/ella/Ud.) hubiere girado
(nosotros) hubiéremos girado
(vosotros) hubiereis girado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren girado

IMPERATIVO
Presente


gire (el/ella/Ud.)
giremos (nosotros)
girad (vosotros)
giren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar