encarcarar (Diccionari)

encarcarar
1. v. tr. Fer perdre la flexibilitat (a alguna cosa).
2. v. pron. Perdre la flexibilitat, tornar-se rígid.

encarcarar (Traducció Valencià-Castellà)

encarcarar v. tr. envarar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encarcarar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encarcarar






Participi
encarcarat
encarcarada
encarcarats
encarcarades



Gerundi
encarcarant






INDICATIU
Present
(jo) encarcare
(tu) encarcares
(ell/ella/vosté) encarcara
(nosaltres) encarcarem
(vosaltres) encarcareu
(ells/elles/vostés) encarcaren

Perfet
(jo) he encarcarat
(tu) has encarcarat
(ell/ella/vosté) ha encarcarat
(nosaltres) hem encarcarat
(vosaltres) heu encarcarat
(ells/elles/vostés) han encarcarat

Passat simple
(jo) encarcarí
(tu) encarcarares
(ell/ella/vosté) encarcarà
(nosaltres) encarcaràrem
(vosaltres) encarcaràreu
(ells/elles/vostés) encarcararen

Passat perifràstic
(jo) vaig encarcarar
(tu) vas (o vares) encarcarar
(ell/ella/vosté) va encarcarar
(nosaltres) vam (o vàrem) encarcarar
(vosaltres) vau (o vàreu) encarcarar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encarcarar

Imperfet
(jo) encarcarava
(tu) encarcaraves
(ell/ella/vosté) encarcarava
(nosaltres) encarcaràvem
(vosaltres) encarcaràveu
(ells/elles/vostés) encarcaraven

Plusquamperfet
(jo) havia encarcarat
(tu) havies encarcarat
(ell/ella/vosté) havia encarcarat
(nosaltres) havíem encarcarat
(vosaltres) havíeu encarcarat
(ells/elles/vostés) havien encarcarat

Passat anterior
(jo) haguí encarcarat
(tu) hagueres encarcarat
(ell/ella/vosté) hagué encarcarat
(nosaltres) haguérem encarcarat
(vosaltres) haguéreu encarcarat
(ells/elles/vostés) hagueren encarcarat

Futur
(jo) encarcararé
(tu) encarcararàs
(ell/ella/vosté) encarcararà
(nosaltres) encarcararem
(vosaltres) encarcarareu
(ells/elles/vostés) encarcararan

Futur perfet
(jo) hauré encarcarat
(tu) hauràs encarcarat
(ell/ella/vosté) haurà encarcarat
(nosaltres) haurem encarcarat
(vosaltres) haureu encarcarat
(ells/elles/vostés) hauran encarcarat

Condicional
(jo) encarcararia
(tu) encarcararies
(ell/ella/vosté) encarcararia
(nosaltres) encarcararíem
(vosaltres) encarcararíeu
(ells/elles/vostés) encarcararien

Condicional perfet
(jo) hauria encarcarat
(tu) hauries encarcarat
(ell/ella/vosté) hauria encarcarat
(nosaltres) hauríem encarcarat
(vosaltres) hauríeu encarcarat
(ells/elles/vostés) haurien encarcarat

SUBJUNTIU
Present
(jo) encarcare
(tu) encarcares
(ell/ella/vosté) encarcare
(nosaltres) encarcarem
(vosaltres) encarcareu
(ells/elles/vostés) encarcaren

Perfet
(jo) haja encarcarat
(tu) hages encarcarat
(ell/ella/vosté) haja encarcarat
(nosaltres) hàgem encarcarat
(vosaltres) hàgeu encarcarat
(ells/elles/vostés) hagen encarcarat

Imperfet
(jo) encarcarara
(tu) encarcarares
(ell/ella/vosté) encarcarara
(nosaltres) encarcaràrem
(vosaltres) encarcaràreu
(ells/elles/vostés) encarcararen

Plusquamperfet
(jo) haguera encarcarat
(tu) hagueres encarcarat
(ell/ella/vosté) haguera encarcarat
(nosaltres) haguérem encarcarat
(vosaltres) haguéreu encarcarat
(ells/elles/vostés) hagueren encarcarat

IMPERATIU
Present

encarcara (tu)
encarcare (ell/ella/vosté)
encarcarem (nosaltres)
encarcareu (vosaltres)
encarcaren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar