gent
1.
f.
Conjunt de persones en nombre indeterminat.
Hi havia molta gent. Ho sap molt gent?
2.
a.
f.
Una certa categoria de persones.
La gent rica del poble. Bona, mala, gent. La gent de lletres.
b.
gent adventícia
Immigrants, especialment els qui no tenen mitjans per guanyar-se la vida.
c.
gent de bé
Gent honrada.
d.
gent de got i ganivet
Gent roïna, genteta.
e.
gent de mar
Pescadors, marins.
f.
gent de ploma
Gent la professió de la qual és o implica escriure.
g.
gent menuda
(o
xicoteta
)
Xicalla.
h.
la gent gran
Les persones d'edat.
Al costat de la parròquia hi ha un centre d'esplai per a la gent gran.
i.
la meua
(o
teua
,
o
seua
,
etc.)
gent
Les persones de la família d'algú.
Has vist la meua gent?
j.
la meua
(o
teua
,
o
seua
,
etc.)
gent
Les persones que algú té a les seues órdens.
La seua gent complix molt.
k.
ser gent que on besa no deixa pèl
Es diu de persones que fan qualsevol cosa per obtindre el que volen, persones sense escrúpols.
3.
a.
gent de cap
MAR.
Part de la tripulació d'una galera que comprenia en un principi la
gent de guerra
(soldats, arcabussers, etc.) i la
gent de mar
(comandament, oficials, mariners, personal eclesiàstic i sanitari), en oposició a la gent de rem.
b.
gent de lleva
MAR.
Conjunt de persones que eren detingudes en llocs públics per a tripular els vaixells de l'Estat.
c.
gent de rem
MAR.
Part de la tripulació d'una galera constituïda per remers voluntaris, esclaus i forçats.
4.
a.
gent de popa
MAR.
Conjunt de l'oficialitat d'un vaixell.
b.
gent de proa
MAR.
Conjunt de mariners d'un vaixell, exceptuant-ne els oficials.
5.
gent armada
DRET
Conjunt d'individus que porten armes independentment de la seua professió i del dret de portar-ne.